El ple del Tribunal Constitucional (TC) es reuneix aquest dilluns, 19 de desembre, per tractar la petició de mesures cautelaríssimes demanades pel PP contra la reforma del mateix organisme, que fa anys que té membres amb el mandat caducat. La cort de garanties ha de posicionar-se sobre la modificació del sistema per escollir els magistrats que l’integren, que forma part de la reforma del Codi Penal aprovada pel Congrés dijous passat i que aquest dijous, una setmana després, està previst que arribi al Senat.
El ple s’havia de fer el mateix dia que el Congrés debatia els canvis al Codi Penal i al sistema de designació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però la pressió del sector progressista del TC va fer que el president de l’organisme, Pedro González-Trevijano, accedís a ajornar-lo.
La reunió del TC encetarà una setmana que es preveu tensa entre el govern espanyol, l’oposició de dretes i el mateix Tribunal Constitucional, com ja es va poder copsar al llarg de la setmana. Mentre al Congrés dreta i esquerra s’acusaven de colpistes i de dur a terme una tupinada, també diferents associacions de jutges es posicionaven sobre l’afer. Dissabte, els vocals conservadors del CGPJ van carregar en un comunicat contra el president espanyol, Pedro Sánchez, per “irresponsable” en haver dit que “la dreta política i judicial ha volgut atropellar la democràcia”. En un comunicat del mateix dia, la portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Ascensión Martín, va reclamar als responsables dels partits polítics que “abaixin el to” de les seves declaracions públiques i que es facin “de forma continguda”.
Els 11 magistrats –5 considerats progressistes i 6 de perfil conservador– estan citats a les 10.00 hores per decidir si admeten el recurs del PP i les mesures cautelaríssimes que podrien impedir que el Senat validi la reforma ja aprovada al Congrés. Aquest supòsit implicaria que el TC paralitzés la capacitat legislativa de les Corts Espanyoles, un fet inèdit en democràcia i que només es pot relacionar amb les traves que el tribunal ha imposat a diversos debats i votacions del Parlament de Catalunya quan s’hi han abordat qüestions com l’autodeterminació o la monarquia.
El recurs dels populars és, concretament, sobre la tramitació de dues esmenes que van quedar incorporades a la reforma del Codi Penal, que introdueixen canvis en el sistema d’elecció dels nous magistrats del TC per part del CGPJ per rebaixar les majories necessàries i fer que passin de les tres cinquenes parts actuals a la majoria simple. Les esmenes recorregudes també eliminen la possibilitat que la cort de garanties consideri els nous magistrats com a no idonis i permeten que, en cas de bloqueig al CGPJ com passa actualment, el govern espanyol nomeni els dos que li pertoquen sense haver d’esperar un acord a l’òrgan de govern dels jutges.
L’executiu espanyol busca d’aquesta manera una via per evitar el bloqueig que el sector conservador està fent en l’elecció d’aquests nous magistrats del TC. Un bloqueig que, de retruc, impedeix també que el govern espanyol designi els dos magistrats que li pertoquen, i que impossibilita d’aquesta manera que es produeixin uns relleus que comportarien un canvi de majories al TC en favor del sector progressista.
