El Tribunal Constitucional (TC) considera que les seves resolucions són judicials i, per tant, executives. Ho diu en relació a la consulta del 9-N del 2014, recordant que pocs dies abans va ordenar la suspensió del procés participatiu, que la Generalitat va acabar celebrant igualment. Per això, el ple ha decidit, per unanimitat, confirmar la sentència del Tribunal Suprem contra l’expresident del Govern Artur Mas, que el va condemnar a 13 mesos d’inhabilitació i 36.000 euros de multa.
Segons el TC, el delicte apreciat pels òrgans judicials es fonamenta en l’incompliment de la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre de 2014, en la qual en virtut de la invocació pel Gobierno de l’article 161.2 de la Constitució, es va acordar la suspensió del procés de participació ciutadana. La sentència sosté que els òrgans judicials no han vulnerat el principi de legalitat penal, en entendre que la providència dictada pel Constitucional té la naturalesa pròpia d’una “resolució judicial”, que va ser desobeïda pel Govern de Mas. Pel TC, aquesta afirmació no és fruit d’una interpretació irracional o arbitrària sobre el règim jurídic de les resolucions dictades per aquest tribunal.
D’altra banda, la sentència desestima la denúncia relativa a la manca d’executivitat i concreció de la providència incomplerta, ja que tampoc considera il·lògica o arbitrària les conclusions assolides pels tribunals penals, en entendre que la providència era “executiva per antonomàsia” i el seu contingut és “clar i determinat”. El ple tampoc qüestiona l’apreciació dels òrgans judicials, sobre el fet que “el demandant va obrar amb coneixement del mandat judicial i amb intenció d’incomplir”; ni es desautoritza l’apreciació dels òrgans judicials relativa al fet que el requeriment previ a l’interessat “no és un requisit típic del delicte de desobediència, ni una condició objectiva de punibilitat, sinó un mitjà d’acreditar el dol, la rellevància del qual s’atenua quan s’atribueix a autoritats o funcionaris públics”.
Finalment, es desestima també la queixa que la condemna penal vulnera el dret a participar en els assumptes públics i els drets a la llibertat ideològica, d’expressió i de reunió. El tribunal recorda que Mas, com a president de la Generalitat, tenia l’obligació de complir les resolucions judicials i del TC i, per tant tampoc se li podien vulnerar els seus drets si no complia aquesta obligació. A més, recorda que la consulta finalment es va fer i que els ciutadans van poder votar lliurement sense que se’ls hagi perseguit judicialment.
