El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat per unanimitat el recurs d’empara interposat per Oriol Junqueras contra la sentència del Tribunal Suprem del maig del 2021 que havia desestimat el seu recurs contenciós-administratiu promogut contra els acords de gener del 2020 de la Junta Electoral Central (JEC) que van declarar la pèrdua del seu escó de diputat del Parlament Europeu. La decisió es basava en aplicació sobrevinguda de la causa d’inelegibilitat en haver estat condemnat per sentència ferma del Suprem en el judici del ‘procés’.
La sentència entra a l’examen de fons dels cinc motius de la demanda. Segons els magistrats, no hi va haver vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva, perquè la sentència del Suprem impugnada reconegués la legitimació passiva al PP i Vox per actuar com a codemandats en aquest recurs, ja que els dos partits tenien interès legítim a defensar davant del tribunal els acords de la JEC, adoptats arran d’una denúncia presentada per ells davant d’aquest organisme.
Tampoc va vulnerar el seu dret a la tutela judicial, o el seu dret de participació política que la sentència impugnada es negués a exercir un control de nul·litat sobre la sentència del ‘procés’, ja que aquesta possibilitat no està prevista a l’ordenament jurídic espanyol. A més, la sentència recorda que Junqueras ja va disposar d’un procediment eficaç com és el recurs contenciós-administratiu per impugnar els acords de la Junta Electoral.
Tampoc hi va haver vulneració dels drets de Junqueras pel fet que el Suprem no plantegés una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de dictar sentència, tenint en compte que no estava concernit en aquest cas el Dret de la Unió Europea, com propugnava la demanda d’empara. De fet, el TC recorda els tribunals europeus ja han rebutjat la mateixa pretensió de Junqueras.
El TC també assegura que no es va produir vulneració als drets fonamentals del líder d’ERC en entendre la sentència del Suprem que la JEC no estava condicionada per les decisions que la sala penal del Suprem hagués d’adoptar dins de l’executòria de la causa de l’1-O arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del desembre del 2019 sobre Junqueras, ja que eren àmbits jurisdiccionals diferents.
Finalment, la sentència del ple desestima el darrer motiu de la demanda d’empara, on s’al·legava haver patit discriminació respecte d’altres diputats del Parlament Europeu, però sense oferir un terme de comparació vàlid, ja que feia esment únicament als “senyors. Puigdemont i Comín”, que ni tan sols han estat jutjats en la causa del Suprem perquè es van exiliar. Com que no han pogut ser jutjats ni, per tant, condemnats, no se’ls poden aplicar les causes d’inelegibilitat sobrevinguda que preveu la llei electoral espanyola, al contrari del que ha passat amb el líder republicà.
