El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara promoguts per l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els exconsellers republicans Raül Romeva i Dolors Bassa contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no aplicar-los la llei d’amnistia als delictes de malversació. “El Tribunal Constitucional aprecia que concorre una transcendència constitucional especial perquè els assumptes suscitats transcendeixen del cas concret perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals”, ha argumentat l’alt tribunal en un comunicat difós aquest dimarts.
Les defenses de tots tres van presentar el recurs d’empara davant el Constitucional el novembre del 2024, un cop el Suprem es va negar a aixecar la condemna a inhabilitació per a ocupar càrrec públic, així com la pena per malversació de fons que els va imposar la sentència del 2019, i per a què no van ser indultats. El Suprem justificava la seva negativa en un suposat enriquiment de caràcter personal.
Junqueras i Romeva mantenen per ara les seves condemnes de tretze anys d’inhabilitació, mentre que en el cas de Bassa són dotze. En els seus recursos, argumenten que el Suprem va vulnerar els seus drets fonamentals, com el de ser elegits democràticament, fent una interpretació esbiaixada de la llei d’amnistia aprovada al Congrés aquest mes de juny. També pel que fa a la decisió dels magistrats de la Sala Penal de considerar que la llei no es pot aplicar a la condemna per malversació.
Amb l’admissió a tràmit, el Constitucional fa un pas més en la resolució de tots els recursos sobre l’amnistia, també els interposats pel PP i les seves comunitats, així com les qüestions d’inconstitucionalitat del mateix Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC).
Fonts del TC assenyalen que els magistrats podrien tenir enllestida una sentència a l’estiu sobre la base de la ponència que prepara la magistrada progressista Immaculada Montalbán. La sentència se sotmetrà a un ple amb majoria progressista i no participaran en les deliberacions ni l’exministre socialista Juan Carlos Campo, que es va apartar voluntàriament, ni el magistrat conservador José María Macías, que va ser recusat.
