Les obres d’art de Sixena del MNAC i el Museu de Lleida no tornaran a Catalunya. El Suprem ha desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d’art del Monestir de Sixena. En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels bens va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”. La sala Primera del Suprem reconeix també “l’especial complexitat jurídica del litigi”, que justifica que no s’interposin costes en el procés.
En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha afirmat que “van aprofitar el 155 per trencar la unitat de col·lecció d’un museu català, el Museu de Lleida, i obrir una terrible caixa de Pandora, emparant-se en la seva idea d’unitat patriòtica”. En aquest sentit, Talarn adverteix que “cap museu legítimament establert podrà estar tranquil a partir d’avui”. D’aquesta manera, s’ha expressat a través de les xarxes socials el president de la diputació lleidatana després que aquest dijous s’hagi fet pública la sentència amb què el Tribunal Suprem dona la raó a l’Aragó i declara nul·la la venda de les 96 obres d’art de Sixena al MNAC i al Museu de Lleida.
El Suprem ha desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d’art del Monestir de Sixena. En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels béns va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”.
La titular dels bens, segons la sentència de la sala Primera del Suprem, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d’entitats religioses “diferents” dotades per tant “d’una personalitat jurídica independent”.
Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d’un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració “s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic”. Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l’Audiència d’Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts “com a bens fora de comerç”.
