La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras contra l’acord de la Junta Electoral Central que al gener de 2020 va declarar la pèrdua de la seva condició de diputat del Parlament Europeu després de ser condemnat en la sentència del ‘procés’. En la seva sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas, el Suprem comença advertint que el recurs de Junqueras descansa fonamentalment a combatre la sentència dictada en el seu moment per la Sala penal que li va imposar 13 anys de presó i inhabilitació pels delictes de sedició i malversació de cabals públics.
Així mateix, el tribunal rebutja que la Junta Electoral Central en els seus acords hagi incorregut en infracció de l’ordenament jurídic. Destaca que el que va fer la Junta va ser, a instàncies del Partit Popular i de Vox, aplicar les conseqüències que la sentència ferma de la Sala Segona de 14 d’octubre de 2019 comportava per a la condició de Junqueras com a candidat electe al Parlament Europeu. Això és, la declaració de la seva inelegibilitat sobrevinguda a causa de la pena privativa de llibertat que estava complint.
“No calia -explica la sentència- que esperés a la decisió que prengués la Sala Segona del Tribunal Suprem a la vista de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de desembre de 2019”. Afegeix la Sala del Contenciós de l’alt tribunal que “és cert que aquesta última sentència no disposa res sobre el procés principal a pesar que tenia coneixement que s’havia dictat la fallada de la Sala penal de 14 d’octubre de 2019, tal com reflecteix en la seva exposició d’antecedents.
Recorda també que fins i tot s’accepta que es mantingués a la presó al líder independentista encara que hagués de sol·licitar-se l’aixecament de la immunitat que li corresponia des de la seva elecció, la consignada en el paràgraf segon de l’article 9 del Protocol número 7 de Privilegis i Immunitats de la Unió Europea. “Es limita el Tribunal de Justícia a encomanar a la Sala Segona que tragués les conclusions procedents. Precisament, per això, aquesta va resoldre el 9 de gener de 2020 que, no estant ja a la presó provisional sinó complint la condemna que li va imposar, no procedia sol·licitar autorització al Parlament Europeu perquè el Sr. Junqueras i Vies havia perdut la seva condició de diputat”.
El Suprem també assenyala que “a part dels arguments que busquen extreure de la sentència del Tribunal de Justícia de 19 de desembre de 2019 una causa de nul·litat de la dictada per la Sala Segona que, segons es desprèn del plantejament de la demanda, hauria d’haver operat via les ulteriors resolucions d’aquesta, res diu sobre la raó per la qual la Junta Electoral Central va apreciar la inelegibilitat sobrevinguda”.
És a dir, no arriba a discutir que la condemna ferma a una pena privativa de llibertat comporta la pèrdua del sufragi passiu, és a dir, que determina la inelegibilitat, en aquest cas sobrevinguda, del condemnat. Aquest efecte, d’altra banda, queda segons la resolució coneguda aquest divendres clarament establert per l’article 6.2 a) de la Llei orgànica del Règim Electoral General.
