El Tribunal Suprem ha reobert la investigació judicial a 9 membres i directius de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) investigats per delictes de malversació, frau i exaccions il·legals per actuacions vinculades al ‘procés’. El tribunal estima el recurs del fiscal contra l’arxivament acordat per l’Audiència de Barcelona el juliol del 2021 i, en línia amb el ministeri públic, considera que l’arxivament va ser precipitat. L’Audiència va ordenar l’arxivament en considerar que s’havia vulnerat el dret de defensa i la intimitat en allargar el secret de sumari. Entre els investigats hi ha l’expresident de l’entitat i ara diputat de JxCat David Saldoni, que és aforat.
El jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona va obrir diligències prèvies i va admetre a tràmit una querella de la fiscalia contra aquestes nou persones per suposadament desviar fons de l’ACM des del 2015 cap a fins aliens a l’associació, suposadament per crear estructures que permetessin la celebració del referèndum independentista i fer altres activitats vinculades al ‘procés’.
Entre altres diligències, el magistrat instructor va acordar escorcolls, així com la confiscació de dispositius electrònics i el secret del sumari. El juliol del 2021 l’Audiència de Barcelona va acordar el sobreseïment de la causa, en estimar els recursos que van presentar els investigats contra diverses interlocutòries del jutge instructor per entendre que s’havien vulnerat drets fonamentals com el de defensa i la intimitat. El fiscal va rebutjar la vulneració de drets i va recórrer el tancament de la causa en considerar que aquesta decisió havia estat presa de manera anticipada, extemporània i improcedent.
En la seva sentència, la sala del Suprem coincideix amb el fiscal en què el sobreseïment acordat per l’Audiència de Barcelona va ser precipitat. El tribunal avala la interlocutòria que ordenava els escorcolls i precisa que aquesta resolució va detallar els fets investigats, les persones afectades i els possibles delictes que s’investigaven. Pel que fa al secret del sumari, la sentència explica que és cert que es va estar investigant de forma ininterrompuda, al llarg d’un any, diverses persones que estaven clarament identificades i a les quals se’ls atribuïa des del primer moment la comissió de diversos delictes, “però també és cert que perquè pogués prosperar la investigació havia de dur-se a terme –i no només en la fase preprocessal– sense coneixement de les persones investigades, cosa que es justifica quan en interposar la querella, el fiscal sol·licita del jutge instructor, que acordi el secret sumarial, petició a què es va accedir”.
Per a la sala, va resultar necessari prorrogar la investigació sense coneixement dels investigats, precisament per obtenir els elements incriminatoris suficients per a l’admissió a tràmit de la querella, sense perjudici que el jutge d’instrucció acordés el secret de les actuacions en apreciar la necessitat de continuar la investigació a esquena dels querellats per obtenir el material probatori suficient per acreditar els fets posats en el seu coneixement. El tribunal rebutja que s’hagin vulnerat els drets fonamentals dels querellats i indica que “quan siguin cridats a declarar en qualitat d’investigats, podran fer totes les al·legacions que consideressin necessàries i procedents i contradir les proves documentals i la resta de proves ja practicades, aportant tota la documentació de què disposin i proposant les testificals, pericials i altres proves que tinguin relació amb els fets”.
D’altra banda, el Suprem admet que el control de nul·litats es pot fer en qualsevol moment del procés, però afegeix que la llei processal, amb suport en la doctrina constitucional, suggereix com a moment oportú per fer al·legacions sobre això el de la fase de judici oral, mitjançant el plantejament de qüestions prèvies, ja que aleshores el tribunal té “una immillorable perspectiva d’anàlisi del conjunt de les actuacions i permet, per tant, valorar amb més rigor els efectes i els mecanismes d’interacció entre els diferents mitjans que integren el quadre probatori”.
Raons de l’Audiència per arxivar
En una dura interlocutòria, el juliol del 2021 l’Audiència criticava el magistrat del jutjat d’instrucció número 16 i la fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals dels nou investigats i considera nuls els escorcolls de la Policia Nacional a la seu de l’entitat l’octubre del 2019. A més, recriminava al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de la mateixa Audiència perquè traslladés tota la documentació a les defenses.
El cas va arrencar el desembre del 2017 arran d’una denúncia anònima per suposades irregularitats de l’entitat municipalista que va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, que van demanar a la fiscalia poder accedir a dades tributàries i de la seguretat social de l’ACM. Paral·lelament, el març del 2020, la Policia Nacional va informar a la fiscalia que investigava el suposat desviament de fons de l’ACM al procés independentista. La fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, blanqueig de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l’exercici de funcions. La investigació també afectava una agència de viatges de Vic.
Les dues investigacions policials es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més. Quan al juny del 2018 Miquel Buch, president de l’ACM, va ser nomenat conseller d’Interior, i va passar a ser aforat, la fiscalia va deixar d’investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la Policia Nacional la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats
Els magistrats carregaven contra la investigació en el seu conjunt, però especialment contra la fiscalia, que a més de les irregularitats va cometre errors greus en la seva querella. “Certament causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer”, raonava la interlocutòria. La fiscal va confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes –que va rebre pagaments de l’ACM per aquest motiu– amb l’exmagistrat del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades ‘lleis de desconnexió’ impulsades per la Generalitat.
La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l’ACM va pagar a un centenar d’alcaldes per assistir a un acte organitzat per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Brussel·les al novembre de 2017. El que no va dir la fiscalia és que aquest viatge ja s’havia investigat (i arxivat per falta d’indicis) en un altre procediment.
De fet, l’Audiència retreia diversos cops a la fiscalia que no prengués declaració als investigats, ja que haurien pogut aportar informació rellevant a favor seu que hauria desvirtuat almenys parcialment la querella i, per tant, potser el jutge instructor no hauria autoritzat els escorcolls exhaustius i el decomís de nombrosa documentació i aparells electrònics.
La interlocutòria del jutge en la qual va ordenar els escorcolls sol·licitats per la policia “no conté una descripció dels indicis racionals”, deia l’Audiència. Tampoc va fixar “els termes i abast” d’aquests escorcolls, de manera que va vulnerar el dret a la intimitat dels membres de l’ACM sota sospita. La sala considerava especialment greu que, malgrat una resolució de l’Audiència de Barcelona que l’obligava a aixecar el secret de les actuacions i lliurar tot el material als investigats, va prorrogar, el desembre de 2020, aquest mateix secret. La resolució acusava el jutge de no portar un “control efectiu de la investigació” que estava duent a terme la policia.
