El Tribunal Suprem ha anul·lat les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van inadmetre el recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) de Catalunya contra uns documents publicats al web del Departament d’Educació sobre l’organització i la gestió dels centres educatius per al curs 2022-2023, que feien referència, entre altres aspectes, al tractament i ús de les llengües en el sistema educatiu. El TSJC diu que els documents no eren recurribles per no tenir naturalesa normativa i no innovar el marc jurídic, però el Suprem assenyala que “avancen sobre la regulació legal de l’ús de les llengües a l’ensenyament i, per tant, apunten una virtualitat normativa que s’imposa a un ampli àmbit de subjectes”.
“No sembla, per tant, que l’actuació controvertida sigui una mera instrucció de servei o circular de consum domèstic, sinó una mica més, de manera que no està justificat considerar que no és recurrible”, indica l’alt tribunal. També afegeix que “el nom no fa a la cosa i que sota la denominació d’instruccions de servei i circulars o altres de semblants es poden trobar actuacions administratives que van més enllà de la comesa merament interna i no innovadora que distingeix aquestes instruccions i circulars”.
Per això, el Suprem anul·la les interlocutòries d’inadmissió i acorda tornar les actuacions al TSJC per tal que es pronunciï sobre les qüestions de fons plantejades en el recurs. En la sentència, el Suprem recull que l’AEB i la fiscalia van destacar en els seus escrits que als documents impugnats hi havia “absència de tota menció al castellà, que és llengua oficial també a Catalunya”, cosa que l’advocat de la Generalitat va defensar que no havia d’entendre’s com a exclusió. “No obstant –indica la sentència–, els termes d’aquests documents, dels quals la fiscalia ressalta la seva vocació de regir i de transcendir, no semblen cohonestar-se amb la presència juntament amb la llengua catalana de la castellana”.
Recull el tribunal que, per a la fiscalia, comporten “un ecosistema, un plantejament totalitzador que excedeix de les previsions legals, precisament per la seva voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna en què la llengua catalana sigui un factor bàsic d’integració social”. El Suprem indica que les previsions dels documents mostren una dissonància amb les prescripcions normatives que tenen la perspectiva de la garantia que l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori, objectiu perseguit també per l’Estatut d’Autonomia, que recull la presència adequada d’ambdues llengües als plans d’estudi en coherència a la Constitució espanyola.
“La conclusió a què condueix tot el que hem dit, és que, efectivament, el Departament d’Educació ha introduït mitjançant els documents impugnats elements diferents dels que contenen els preceptes referits i que pretenen vincular tots els àmbits sobre els quals es projecten, els quals van més enllà del pròpiament intern de l’administració”, indica la sentència. Com a colofó, la resolució estableix com a criteri general que “les instruccions de les autoritats educatives sobre el projecte educatiu dels centres docents que transcendeixin l’àmbit intern de la pròpia administració i continguin elements que excedeixin de la mera informació, són susceptibles de recurs contenciós-administratiu”.
