El Tribunal Suprem ha rebutjat “per manifesta irrellevància penal” la querella presentada per l’exvicepresident del Parlament Josep Costa contra la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Maria Eugènia Alegret, que va ordenar detenir-lo l’octubre del 2021 per no presentar-se a declarar com a investigat per desobediència, després d’haver dit que no compareixeria. Alegret va ordenar detenir Costa en el marc de la causa per desobediència contra la Mesa del Parlament.
El tribunal desestima tots els motius de la querella interposada per Costa contra la magistrada per delictes de prevaricació i inviolabilitat parlamentària en connexió amb un altre delicte contra l’exercici dels seus drets cívics i subratlla, a més, que no conté “cap fet que pugui merèixer retret legal i que, per tant, justifiqui l’obertura d’un procés penal d’investigació”. La sala penal assenyala que “no deixa de resultar paradoxal –i, en termes processals, abusiu– que desenvolupada una estratègia defensiva que presenta trets comuns amb la coneguda com a ‘defensa de ruptura’ es pretengui, per fundar fàcticament la querella contra la magistrada instructora, reconstruir un relat fàctic paral·lel al que realment va passar per pròpia iniciativa del recorrent”.
Respecte a l’ordre de detenció acordada després de la no compareixença de Costa quan se’l va citar com a investigat, la sala indica que va respondre a una finalitat legítima com és la pràctica d’una situació processal contemplada a la llei d’Enjudiciament Criminal. En la seva interlocutòria, recorda que “el dret a no declarar és un dret fonamental il·limitable però no existeix un dret fonamental equiparable a no acudir a la cita judicial”. El tribunal indica que la no compareixença sense causa legítima permet al jutge acordar la detenció i afegeix que no acudir a la citació judicial tampoc no es justifica perquè l’advocat defensor designat comuniqués a la magistrada la voluntat del seu defensat de no declarar. “Confon manifestament el querellant, el dret a no declarar amb una mena d’expectativa general de no acudir a les actuacions judicials a què hagi estat citat quan ho consideri convenient”, subratllen els magistrats.
La interlocutòria conclou que els al·legats sobre els quals el querellant sosté la imputació delictiva de la magistrada Alegret “són sorprenents, a més de grollerament inconsistents, perquè eludeixen qüestionar la clau de la detenció ordenada: que, com s’afirma en la providència del 13 d’octubre del 2021, la primera incompareixença a l’acte judicial al qual havia estat convocat va ser conscient i voluntària”. Una el·lusió, segons els magistrats, que molt probablement s’explica “perquè resulta impossible qüestionar aquestes conclusions ja que el mateix querellant va fer arribar a la jutgessa d’instrucció mitjançant la seva representació lletrada, informació clara i unívoca de la seva voluntat de no comparèixer”. La sala imposa el pagament de les costes a Costa.
