El Tribunal Suprem ha obert una causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets en el cas de la difusió de dades relatives a una investigació per delictes de frau fiscal i falsedat documental contra un particular, en concret la parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El tribunal també l’obre contra la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, que suposadament va enviar al fiscal general dades per a l’elaboració d’una nota de premsa. Tot i que no és d’aforada, la interlocutòria explica que els dos comportaments –el del fiscal general i el d’ella– guarden una connexió inescindible que impedeix la incoació de causes separades.
En la seva interlocutòria, recull que, de l’exposició raonada enviada per l’instructor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), així com de les querelles i denúncies presentades, es desprèn la imputació al fiscal general de l’Estat i a la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid d’un delicte de revelació de secrets, com a conseqüència de la divulgació d’una nota informativa amb capçalera de la fiscalia provincial el 14 de març de 2024, en què es detallava la cronologia de les diligències penals d’investigació relatives a Alberto González Amador, parella d’Ayuso. El tribunal precisa que la qüestió primordial és determinar si la conducta atribuïda pels querellants al fiscal general, i que es detalla en l’exposició raonada, és un delicte de revelació de secrets, que castiga l’autoritat o el funcionari públic que revelés secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats.
Per unanimitat, el tribunal considera que concorre el primer element del tipus penal, l’existència d’autoritat o funcionari públic que té coneixement de secrets o informacions conegudes en l’exercici del seu càrrec, i que tenen caràcter reservat. A continuació, analitza el nucli del tipus que, segons assenyala la interlocutòria, ve constituït per la conducta de “revelar”, és a dir, posar en coneixement d’un tercer, ja sigui de forma oral, escrita o de qualsevol altra manera –també permetent l’accés aliè al suport que conté la informació– una cosa que el tercer no coneixia prèviament i que no estava legitimada per conèixer. Per això, la sala transcriu primer el contingut de la nota controvertida, i subratlla sobre això que “de l’anterior es desprèn que, aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant del coneixement públic dels fets, però de la instrucció de la causa practicada pel TSJM i en concret de la declaració del fiscal de Delictes Econòmics, que portava l’assumpte, Julián Salto Torres, es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat del particular van ser revelats, estant els mateixos en poder del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial (…)”.
La sala explica que les informacions contingudes en aquesta nota informativa ja havien estat tretes a la llum per diferents mitjans informatius de premsa i programes radiofònics els dies 12 i 13 de març. En concret, havien informat de l’existència d’un correu electrònic de l’advocat del particular investigat, de data 2 de març de 2024, dirigit a la Fiscalia Provincial de Madrid, en què manifestava que, de comú acord amb el client, assumia la comissió de dos delictes fiscals “reconeixent íntegrament els fets” i es comprometia a pagar la quota i els interessos de demora.
Afegeix que a partir de l’11 de juny de 2024, moment en què García Ortiz envia un escrit indicant que la difusió de la nota no s’hagués produït sense la seva autorització i sense les instruccions expresses i directes, el TSJM va admetre la seva falta de competència i va deixar de practicar activitat instructora, que va quedar inconclusa quant a extrems rellevants i necessaris per valorar l’element del tipus analitzat, “en concret, com van tenir accés els mitjans de comunicació als correus, hores abans a donar publicitat a la nota informativa, quan els mateixos estaven en poder del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial, enviats pel senyor Salto a partir de les 22 hores del 13 de març, i en van disposar tots dos per elaborar i consensuar la nota informativa”.
Quant al possible perjudici causat, la sala considera que, en aquest moment inicial de formació de la causa, resulta difícil de fixar i delimitar, però estima que “almenys indiciàriament, en aquest supòsit, sí que hi ha una càrrega de lesivitat que afecta el possible perjudici al dret de defensa” del particular investigat per Hisenda, com a conseqüència de la revelació del correu existent entre el seu lletrat i el fiscal de Delictes Econòmics. Agrega que “resulta obvi que aquest particular s’enfronta a un procés judicial i que la revelació del correu del 2 de febrer de 2024, assumint o reconeixent la seva culpabilitat de dos delictes fiscals –ja que en aquest s’indica que el lletrat defensor actua de comú acord amb el client–, no duta a terme conforme als paràmetres de la llei d’Enjudiciament Criminal, pot tenir repercussió en el dret a la presumpció d’innocència.
Encara que aquest reconeixement no tingués lloc en el marc del procés penal i amb totes les garanties, es tractava d’una proposta reservada, no compatible –també en l’àmbit de les diligències preprocessals–, amb la missió d’informació a l’opinió pública dels esdeveniments que es produeixin, fixada estatuàriament per al Ministeri Fiscal, i que pot condicionar la futura tramitació del procés d’aquest particular. Encara que la revelació pogués tenir eficàcia probatòria residual, això no és obstacle per apreciar, almenys en aquest moment processal, un perjudici derivat de les revelacions.” En conseqüència, el tribunal considera que “han d’incoar-se les oportunes diligències d’investigació, a fi de confirmar o descartar els indicis suficients de criminalitat analitzats, així com el grau de participació indiciària dels querellats”.
