El tribunal que ha de jutjar la causa del procés al Tribunal Suprem ha desestimat la petició de la defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, d’expulsar de l’acusació popular el partit ultradretà VOX. Òmnium argumentava que el partit feia un “ús fraudulent” de l’acusació popular, pensada perquè el poble participi en l’administració de justícia i no per fer “propaganda electoral”.
El tribunal lamenta que fins ara no s’ha abordat una reforma per excloure “el risc de traslladar al procés penal la batalla política” i recorda que s’han fet intents frustrats. Ara bé, determina que en el cas de VOX es compleixen tots els requisits legals perquè el partit estigui personat com a acusació popular. VOX demana per a Cuixart 62 anys de presó per dos delictes de rebel·lió i un d’organització criminal, mentre que la Fiscalia 17 (per rebel·lió) i l’Advocacia de l’Estat 8 (per sedició).
En la petició del líder d’Òmnium, els advocats de Cuixart recordaven que els principis fundacionals de VOX, plasmats en el seu programa electoral, van en contra de multitud de tractats internacionals de defensa dels drets humans i contra la discriminació subscrits també per l’estat espanyol.
La personació de VOX, amparada per la llei espanyola
Els set magistrats defensen en una interlocutòria que han de desestimar la petició de Cuixart perquè la llei actual permet que estiguin personats. Ara bé, aprofiten per denunciar que, com han fet també en d’altres ocasions, no s’ha reformat la llei per impedir que en aquests procediments penals exerceixi l’acusació popular un partit polític.
La sala recorda que ja ha cridat l’atenció en d’altres assumptes de la necessitat d’abordar una regulació d’aquesta matèria. Concretament, ho va fer quan va permetre al PSOE personar-se en la causa contra l’exalcaldessa popular Rita Barberá.
També diu que la llei no preveu “el monopoli de l’acusació” per a la Fiscalia i que els delictes pels quals es processa Cuixart encaixen en els supòsits legals que exigeix l’acusació popular, com és el fet que siguin delictes de caràcter col·lectiu.
Obligació d’actuar “amb bona fe”
En la interlocutòria, la sala recorda que l’acusació popular ha d’actuar “conforme a les exigències de la bona fe”, tot i que reconeix que no és “un criteri imparcial”. Adverteixen, però, que la Llei d’enjudiciament criminal concedeix als magistrats instruments per impedir que l’acusació popular o qualsevol de les altres parts “desbordin l’àmbit funcional que li és propi”.
