La Sala Segona del Tribunal Suprem, actuant d’ofici, ha demanat a les parts del judici del procés que es pronunciïn sobre com queden les condemnes i inhabilitacions, ara que ha entrat en vigor el nou Codi Penal que deroga el delicte de sedició i reformula els de malversació i desordres públics agreujats. La Fiscalia, l’Advocat de l’Estat, Vox i les defenses tenen ara 8 dies hàbils per enviar els seus escrits. En les pròximes setmanes, el Suprem determinarà si rebaixa, i en quin percentatge, la inhabilitació dels presos independentistes fruit de la reforma del Codi Penal. De moment, els Jordis van anunciar que no demanarien la rebaixa al Suprem, perquè esperen la resolució del TEDH.
L’indult del govern espanyol no va tocar les penes d’inhabilitació, i ara correspon a la Sala Segona establir si la reforma del Codi Penal es tradueix en reduccions parcials en el cas dels condemnats per sedició en concurs medial amb malversació, i si atribueix o no desordres públics agreujats en el cas dels condemnats només per sedició. Tal com recorda l’ACN, el Suprem va establir que l’inici de les inhabilitacions era el juliol del 2018, ara fa 4 anys i cinc mesos. En el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras, la inhabilitació espirava el 5 de juliol del 2031. Pel que fa als condemnats per sedició i malversació, Oriol Junqueras, va rebre una pena de 13 anys d’inhabilitació, mentre que Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa de 12 anys. Pel que fa als que només tenien sedició, Carme Forcadell va ser condemnada a 11 anys i sis mesos d’inhabilitació, Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i 6 mesos, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a 9 anys.
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja ha marcat un primer criteri sobre aquesta qüestió en la interlocutòria que ha fet pública aquest dijous on elimina el delicte de sedició per a Puigdemont, Comín, Puig, Ponsatí i Marta Rovira, però manté el de malversació per a Puigdemont, Comín i Puig. El magistrat del Suprem considera que la derogació de la sedició planteja un context “proper a la despenalització” dels fets d’octubre del 2017, perquè tampoc encaixen amb el nou delicte de desordres públics agreujats; tanmateix, defensa que es mantinguin invariables les peticions de penes –i les inhabilitacions– pel delicte de malversació agreujada, perquè al seu criteri no es poden aplicar els tipus penals atenuats del nou Codi Penal, i per tant “no es pot apreciar que s’hagi d’introduir un règim de sanció favorable per als encausats”.
