El Govern preveu ara que el sistema Ter-Llobregat entri en la fase d’emergència al gener, i no aquest mes de desembre com es preveia inicialment. Així ho ha confirmat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que ha explicat aquest dimarts que quan això passi, a banda del que ja recull el Pla Especial de Sequera, també s’activaran noves mesures. En concret, ha detallat, es reduiran cabals ambientals en els rius Llobregat, Ter i Muga, s’ajornarà la posada en marxa de noves granges i hotels i es prohibirà l’ús de dutxes en vestidors d’instal·lacions esportives. El que sí que es permetrà és el reg de l’arbrat municipal per evitar que aquest mori, així com el manteniment de piscines d’ús públic o esportiu i camps de futbol.
L’entrada en la fase d’emergència la marquen les reserves dels embassaments. Quan aquestes baixin fins al 16% es declararà la nova fase, que afectarà les tres unitats del sistema Ter-Llobregat. “Si la pluja no canvia i les reduccions de consum es mantenen allargarem fins al gener”, ha dit Mascort, que ha recordat que la previsió inicial era entrar en l’emergència ja aquest mes de desembre. Tot i que és difícil precisar quan s’arribarà al 16% de les reserves, el conseller ha descartat que passi just a inicis de gener. “Les previsions són durant el gener”, ha dit.
Moratòria a noves granges, hotels i indústria
Més enllà de les restriccions ja estipulades pel Pla de Sequera en la fase d’emergència, el Govern ha anunciat mesures complementàries. Una d’elles és que un cop s’entri en aquesta fase no es podran posar en marxa noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d’aigua, com ara granges, hotels o càmpings.
Serà una moratòria, ja que no podran iniciar-se aquestes activitats –ni tampoc ampliar-ne d’existents- durant tot el temps que duri la fase d’emergència, però sí un cop se’n surti. Això sí, mentrestant, es podrà continuar avançant en els tràmits necessaris per preparar l’inici de l’activitat. El titular d’Acció Climàtica ha indicat que és una mesura “temporal” i ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat als sectors deixant clar que “aquí no es para res” sinó que es prorroga.
Preguntat per l’abast d’afectació de la mesura, ha dit que “és molt difícil” calcular quants projectes es poden veure afectats i quanta aigua s’estalviarà evitant la posada en marxa: “No és el mateix un càmping de 3.000 places que una granja de 300 vaques”. Sigui com sigui, ha defensat la mesura perquè a les activitats que ja funcionen sí que se’ls apliquen restriccions i, per tant, “seria difícil entendre que a les noves no”.
Reducció de cabdals
Una altra mesura proposada pel Govern és reduir els cabals ambientals en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l’objectiu de disposar més aigua als embassaments de les conques internes, que actualment estan 17,7% de la seva capacitat.
En aquests tres rius es proposen uns nous cabals mínims en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposa un nou cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, es fixaria un cabal de 40 litres per segon.
A banda d’aquestes modificacions, i amb l’objectiu de mantenir l’equilibri mediambiental del riu, hi haurà moments puntals on es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com hidropuntes, que es farien 2 cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s’alliberarien 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.
Segons Mascort, això permetria “allargar” l’aigua dels embassaments en 136 dies per al sistema Ter Llobregat. “El que intentem és allargar al màxim l’entrada en emergència i allargar la vida de l’aigua al màxim quan ja estem en emergència”, ha resumit.
Dutxes no, reg de l’arbrat sí
Una altra mesura explicada aquest dimarts té a veure amb les instal·lacions esportives. Durant l’emergència es contempla permetre el reg per a esports federats i l’ompliment de piscines d’ús públic i esportiu, sempre que es garanteixi reducció de consum a través del tancament de les dutxes dels vestuaris. La idea, ha indicat Mascort, és prohibir o restringir l’ús de dutxes un cop s’entri en la nova fase, tant en instal·lacions privades com públiques, ja que és l’espai on més aigua es gasta. “Ara és una recomanació, al gener serà una obligació”, ha assegurat.
Un canvi respecte al que preveu el Pla de Sequera té a veure amb el reg de l’arbrat. En fase d’emergència, ha dit Mascort, només es podria regar arbres monumentals. Això, però, ho flexibilitzaran i es permetrà també el reg de l’arbrat públic per evitar l’estrès hídric i que aquest caigui o mori, ja que es vol preservar també el seu ús com a refugis climàtics de cara a l’estiu.
Sancions
Preguntat per les sancions a ajuntaments, el conseller ha apuntat que hi ha 30 expedients sancionadors iniciats a municipis i ha reafirmat quin és el posicionament del Govern respecte les multes. “Si un Ajuntament es passa de la dotació assignada i fa la feina que ha de fer per reduir consums, acabem no sancionant o sancionant molt poc la primera vegada. Si excedeix consums, rep un advertiment i no l’atén el sancionem”, ha dit tot destacant que és l’obligació de l’executiu.
Durant la roda de premsa Mascort ha agraït també els esforços que s’estan fent des de diferents sectors i també des de la ciutadania per estalviar aigua. En concret, ha celebrat que la dotació d’ATLL als municipis el mes de novembre es va reduir un 11,76% respecte el novembre de l’any passat, si bé es desconeix el detall d’on prové l’estalvi fet.
Durant els darrers dos anys, ha dit, s’ha generat tanta aigua com hi cap “en un pantà de Sau ple”. Així, ha afegit, s’ha pogut allargar l’entrada en fase d’emergència pràcticament un any. En tot cas, Mascort també ha admès que es preparen per a tots els escenaris, també per si cal dur aigua en vaixells. “Si l’aigua vindrà de Tarragona, Marsella o Palma no ho sabem”, ha conclòs.
