El Sindicat de Manters ha titllat de “mentida” les estimacions del Govern que afirmen que aquesta activitat genera un volum de “negoci il·legal” de 33,6 milions d’euros l’any: “No tenen ni idea de la misèria que es guanya per sobreviure a la manta”, ha afirmat un dels seus portaveus a l’ACN. Segons l’associació si fos cert que cada venedor ingressa 700 euros al mes “ja haurien trobat una sortida pels milers de persones que no tenen feina en aquest país”. A més, el sindicat ha lamentat que el Govern no compti amb ells per redactar el protocol per abordar la venda ambulant irregular que la consellera Àngels Chacón ha proposat aquest dijous en seu parlamentària. Una actuació, diuen, que respon a un interès policial i electoral perquè intenta mostrar que l’administració actua amb “tolerància zero” coincidint amb la precampanya de les eleccions generals, municipals i europees.
Pel sindicat, darrere d’aquest protocol, on es concretarà el rol de la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comerç, els cossos policials, les associacions de comercials i les autoritats portuàries, s’hi amaga una voluntat de “netejar la ciutat de pobres” i de tapar les “desigualtats i el racisme” i fer-ho des d’una superioritat administrativa, legal i jurídica.
Segons l’associació, la proposta de la consellera d’Empresa i Coneixement respon a un interès electoralista perquè intenta mostrar que el Govern actua amb “mà dura” just abans dels comicis, però apunten que aquesta determinació no s’aplica també a altres col·lectius més rics que incompleixen la llei.
Les xifres presentades per l’Executiu, que donen per bones les estimacions de Pimec Comerç que afirmen que a Catalunya hi operen 4.000 manters, no es basen en una metodologia seria, segons el Sindicat de Manters. Si aquestes dades fossin reals, apunten, ja haurien trobat una sortida pels milers de persones que no tenen una feina en aquest país, i “més d’un pobre blanc” estaria darrere de la manta.
El protocol en què treballa la Direcció General de Comerç, i que està inspirat en documents similars que hi ha a altres ciutats italianes, com Venècia, es basa en arguments que justifiquen la “persecució” del col·lectiu per part dels cossos de seguretat i responen als interessos de grans empreses que no volen que els carrers siguin “més lletjos” per la presència dels manters, asseguren.
El Sindicat també ha replicat a les paraules de la titular d’Empresa i Coneixement que apuntaven a la necessitat de desvincular la venda ambulant no autoritzada de la migració. Unes declaracions que, per l’assocació, sota l’aparença d’objectivitat denoten “racisme” i deixen a entendre l’existència d’una migració “de primera, de segona i de tercera”. “Els manters no són considerats ni immigrants per poder estigmatitzar-los i reprimir-los”, lamenten.
Així doncs, des de l’organització, asseguren que el dia que es donin papers i condicions adequades perquè els manters surtin de la situació en què es troben es demostrarà un interès real per part de les autoritats per erradicar la problemàtica i, que, fins que no arribi aquest moment, les administracions fan servir el col·lectiu com a “cap de turc” per expiar “tots els mals de la societat” i a més, recorden, tenint en compte que els manters no tenen dret a vot.
