El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat el Consell d’Europa del ‘Catalangate’. “És difícil que hi hagi confiança mútua en una negociació si una part espia a l’altra”, ha dit Ribó durant l’audiència de seguiment a les recomanacions de l’informe sobre la causa de l’1-O aprovada fa gairebé un any per l’Assemblea del Consell d’Europa (CoE).
A part de denunciar que Espanya no ha complert pràcticament cap de les recomanacions, Ribó ha lamentat que la taula de diàleg no ha donat “resultats tangibles” fins ara. Per la seva banda, el diputat al Congreso del PSC i membre de l’Assemblea del CoE Marc Laumà ha criticat Ribó i ha negat que a Espanya s’hagi perseguit els independentistes per les seves opinions.
Laumà ha defensat que el Gobierno ha actuat d’acord amb les recomanacions de l’informe, tot i que ha puntualitzat que encara tenen temps per aplicar-les. En aquest sentit, ha defensat la voluntat dels socialistes de dialogar amb el Govern. “El més important és que els catalans primer acordem allò que volem ser”, ha remarcat Laumà.
Després d’un debat d’hora i mitja, el ponent de l’informe sobre la causa del ‘procés’ Boris Cilevics ha anunciat que revisarà les actuacions que s’hagin fet en i publicarà un informe al juny per determinar si el govern espanyol ha complert les recomanacions. A partir d’aquesta avaluació, el diputat letó ha recordat que l’Assemblea del CoE haurà de decidir si dona continuïtat al seguiment, ja que el seu mandat com a ponent expira al juny.
L’informe Cilevics
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va reclamar el juny del 2021 l’alliberament dels líders independentistes empresonats per l’1-O i la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els consellers a Bèlgica.
Amb 70 vots a favor i 28 en contra i 12 abstencions, l’Assemblea Parlamentària de l’organització internacional que promou la democràcia, l’estat de dret i els drets humans va donar llum verda a la resolució que també demanava reformar el delicte de sedició per evitar penes “desproporcionades” i instava l’executiu espanyol a iniciar un “diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya”.
També exigia a les autoritats espanyoles que “s’abstinguin d’exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult”.
D’altra banda, el text reclamava a Espanya que retiri l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O i que no sancioni els “successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts”.
