El Senat ha descartat aquest dimecres una iniciativa d’ERC per reformar el reglament de la cambra i permetre que es pugui debatre en català. Des de fa un any, es poden utilitzar les llengües cooficials al Congrés, presidit per la socialista Francina Armengol, però no al Senat, on el PP té majoria absoluta i n’ostenta la presidència. En la defensa de la iniciativa, la senadora republicana Sara Bailac ha començat intervenint en català, però el president Pedro Rollán l’ha interromput i ha hagut de seguir en castellà. “Exigim que es respectin els nostres drets linguistic, volem exercir l’activitat parlamentària plenament en el nostre idioma, és el nostre dret”, ha asseverat.
Segons ha dit Bailac, els independentistes no tenen intenció de “reformar Espanya” des de Madrid, però mentre estiguin al Senat cal que se’ls respecti el dret a intervenir en català. A parer seu, negar espais al català, el gallec, l’euskera o l’aranès a les institucions de l’estat mostra fòbia a la diversitat de l’Estat. Actualment, el català només es pot fer servir a la Comissió General de les comunitats autònomes i en mocions al ple del Senat.
La proposta, descartada del PP amb 149 vots en contra i 108 a favor, demanava fer un esforç per poder parlar en català a totes les comissions, les sessions de control al govern o també als debats de lleis. “Ens veten parlar en la nostra llengua a qualsevol iniciativa que vagi més enllà d’una moció ordinària al ple”, ha indicat Bailac abans de lamentar que això s’ha donat també en moments en què la cambra la controlava el PSOE.
Des d’Esquerra han recordat que el “pas de gegant” que va suposar el permís per parlar en català al Congrés va ser possible gràcies a la pressió exercida per les formacions sobiranistes. “No serveixen excuses tècniques ni econòmiques, el Senat està més que preparat per parlar en català sempre”, ha insistit la senadora.
Per part de Junts, el senador Eduard Pujol ha afegit que els partits catalans no demanen “caritat lingüística” sinó el respecte dels drets dels ciutadans. “Demanem normalitat aquí i a Europa. Un estat que prohibeix alguna de les seves llengües no és un estat plenament democràtic”, ha resumit.
Al torn de rèplica, el senador popular Alfonso Serrano ha dit que els territoris que tenen dues llengües són “afortunats” i l’han de cuidar, però ha lamentat la voluntat insaciable dels “regionalistes i nacionalistes”. “Fins i tot hi va haver presidents que van intentar parlar català en la intimitat, i tampoc va ser suficient”, ha recordat abans de denunciar que es vulgui reduir l’espai “comú” que suposa la llengua castellana per tal de debilitar la identitat espanyola.
