El Govern denuncia que el 2020, per onzè any consecutiu, Catalunya va tornar a situar-se per sota de la mitjana en recursos per habitant rebuts. Catalunya només ha quedat per sobre de la mitjana el 2009, primer any d’aplicació de l’actual model de finançament . D’acord amb les dades de liquidació que ha publicat el Ministeri d’Hisenda, Catalunya és el segon territori que més ingressos per habitant aporta, una posició més respecte als exercicis anteriors, en què havia ocupat el tercer lloc; però pel que fa als recursos rebuts, manté la desena posició dels darrers anys. En percentatges, Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana en ingressos contribuïts, mentre que en la redistribució es troba 1,5 punts per sota.
A més, la posició de Catalunya empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus o cost de la vida. Aleshores perd 12 posicions i passa de la segona a la catorzena posició i se situa un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha considerat que les dades de la liquidació del 2020 “tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats”.
“Així, mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya”, ha afegit.
Les dades també demostren, segons ha apuntat Giró, “l’infrafinançament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions dels recursos de la Generalitat”.
En aquest context, Jaume Giró ha remarcat la necessitat d’elaborar uns pressupostos que “permetin una distribució justa i representativa d’aquests recursos”. En aquest escenari d’alta inflació i elevada inestabilitat geopolítica, Giró ha considerat que “Catalunya no es pot permetre prorrogar pressupostos”.
Giró també ha fet valer els 3.100 milions d’euros de recursos addicionals respecte als comptes del 2022 que es van obtenir en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, celebrat el 28 de juliol. D’aquesta quantitat, una part “quedarà determinada per increments de despesa derivats de l’augment dels interessos del deute, les retribucions salarials, els costos de l’energia o la despesa social, mentre que la resta es podrà destinar a fer polítiques des de cada conselleria”.
