El Regne Unit ha aturat l’extradició “imminent” de l’activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, als Estats Units, on s’arrisca a una pena de més de 100 anys de presó per espionatge. Un tribunal de Londres ha acceptat aquest dimarts l’última petició d’Assange per frenar l’entrega als EUA perquè veu “possibilitats reals” que se li estiguin vulnerant els drets humans. Per això, ha donat tres setmanes al govern dels EUA per proporcionar “garanties satisfactòries” que es respectarà el seu dret a la llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no se li aplicarà la pena de mort. En cas contrari, el tribunal celebrarà una vista per valorar el recurs d’apel·lació d’Assange.
Assange afronta als Estats Units penes de fins a 175 anys de presó, per haver difós milers de documents secrets dels serveis d’intel·ligència nord-americans, segons la seva defensa, que exposaven els crims de guerra i de lesa humanitat perpetrat pels EUA contra civils d’Afganistan i Iraq.
Els EUA contra Assange
El govern dels Estats Units acusa el fundador de WikiLeaks de posar vides “en risc” amb la publicació de WikiLeaks de centenars de milers de documents filtrats sobre les guerres d’Afganistan i Iraq i de cables diplomàtics entre el 2010 i el 2011. Les autoritats nord-americanes van al·legar durant el judici per l’extradició que el periodisme no és una “excusa” per fer activitats criminals.
Per contra, diverses entitats de drets humans alerten de l’amenaça per a la llibertat de premsa que suposa el cas. A més de denunciar el caràcter “polític” de l’acusació, la defensa de Julian Assange va avisar a la jutgessa de “l’alt risc de suïcidi” de l’activista pel seu “estat mental fràgil”.
Per aconseguir el permís d’extradició, els Estats Units va prometre al Regne Unit que no imposaria “mesures administratives especials” a Assange ni abans ni després del judici. És a dir, que no el posaran en una presó de màxima seguretat ni li aplicaran un règim penitenciari dur.
La decisió del Regne Unit
El Regne Unit va aprovar el juny del 2022 l’extradició als Estats Units de l’activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange. Una decisió adoptada per la llavors ministra britànica de l’interior, Priti Patel, després que el Tribunal Suprem desestimés un recurs d’Assange.
El fundador de Wikileaks està en presó preventiva a Belmarsh des de fa cinc anys i ja va complir una pena de presó d’un any al Regne Unit per haver trencat les condicions de la fiança, després d’haver estat set anys refugiat a l’ambaixada equatoriana al país. Suècia també reclamava l’extradició d’Assange per uns càrrecs d’abús sexual, però va decidir tancar el cas.
