El recurs del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), ha rebut aquest dimarts el suport de diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humans. El PEN Internacional, l’European Civic Forum, Front Line Defenders o l’Organització Mundial contra la Tortura consideren que l’empresonament de Cuixart suposa un greu atac a la llibertat d’expressió i de reunió i una amenaça pels drets fonamentals a tot Europa. L’advocat internacional de Cuixart, Olivier Peter, recorda que des de l’inici del procediment han dit que l’estat espanyol serà condemnat al TEDH i creu que si Europa permet l’empresonament d’algú com Cuixart, “el futur per a tots serà molt fosc”.
El recurs de Cuixart s’ha registrat en català i acompanyat de la documentació per a la seva admissió: una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines. Entre els documents que s’adjunten hi ha el centenar de pronunciaments d’organismes internacionals que, segons Òmnium, al llarg dels més de tres anys i mig de presó del president d’Òmnium han denunciat la seva situació i n’han demanat l’alliberament, així com també algunes de les resolucions dictades per altres tribunals europeus.
En un acte a la presó Model de Barcelona, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, la responsable de relacions internacionals, Elena Jiménez, i l’advocat de Cuixart, Olivier Peter, han explicat els suports internacionals rebuts. També han intervingut des de la distància, en directe o gravats, Ed Donovan, assessor de la relatora de Defensors de Drets Humans de Nacions Unides; Masha Chichchenkova, coordinadora de Protecció a Europa de Front Line Defenders; Giada Negri, d’European Civic Forum; la Premi Nobel de la Pau, Jody Williams; la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement; i Gerald Staberock, secretari general de l’Organització Mundial Contra la Tortura. Tots han coincidit en denunciar la repressió d’Espanya contra el dret de reunió pacífica i consideren que això és una amenaça per moviments similars a la resta d’Europa.
Olivier Peter ha explicat que el recurs de Cuixart es basa en la vulneració de diversos drets com el de manifestació, el jutge i el tribunal predeterminat per llei, el dret a un judici just i a una defensa efectiva, al principi de legalitat i el dret a no patir una detenció arbitrària. Un dels punts rellevants del recurs és la denúncia de la limitació abusiva de drets fonamentals, que vulnera l’article 18 de la Convenció Europea dels Drets Humans, ja que s’hauria penalitzat Cuixart no pels fets que va cometre sinó pels objectius polítics que perseguia.
Jiménez ha recordat que el Consell d’Europa o l’ONU a través de grups de treball i relators especials han denunciat la situació de Cuixart i situen Espanya al costat de Rússia, Turquia o Bielorússia en aquest punt.
Procés llarg a Estrasburg
El procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. El primer pas és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa.
Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.
Així, la duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.
