El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí afronten “tranquils” la vista de dijous pel suplicatori del Tribunal Suprem que els reclama a Bèlgica pel cas de l’1-O. Gairebé un any després que l’alt tribunal espanyol demanés al Parlament Europeu l’aixecament de la immunitat dels tres independentistes per reactivar les euroordres, finalment compareixeran aquesta setmana a porta tancada i de manera presencial davant del Comitè d’Afers Legals que estudia la petició. Fonts de Junts asseguren que el recent rebuig de Bèlgica a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig “reforça” la seva defensa perquè constata vulneracions de drets fonamentals en el cas de l’1-O.
De fet, Junts va enviar una carta a principis de setmana a tots els membres de l’Eurocambra alertant de la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que denega l’entrega de Puig a Espanya en considerar que el Suprem no és competent per jutjar-lo i que hi ha un risc de “vulneració de la presumpció d’innocència”.
Segons ells, el perill detectat per la justícia belga en el cas de Puig “és totalment aplicable als seus casos”, especialment pel de risc de vulneració de la presumpció d’innocència, ja que el Suprem creu que és competent perquè són eurodiputats.
Puigdemont, Comín i Ponsatí compareixeran per separat acompanyats del seu advocat, Gonzalo Boye, a la vista pel suplicatori que començarà a tres quarts de cinc de la tarda de dijous. L’audiència se celebrarà en format mixt, és a dir, que comptarà amb intervencions presencials i remotes per videoconferència. Tant el president del Comitè, l’eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, com els eurodiputats de Junts seran presents a la sala.
L’expresident Carles Puigdemont serà el primer a enfrontar-se als 25 membres del Comitè d’Afers Legals i tindrà 15 minuts per exposar els seus arguments en contra del suplicatori del Suprem. Llavors, els eurodiputats tindran uns dos minuts cadascun per plantejar-li preguntes. Seguidament i per torns, Comín i Ponsatí compareixeran de la mateixa manera. Fonts parlamentàries calculen que cada vista durarà com a molt una hora i, per tant, acabarà cap a les vuit del vespre.
A banda d’aportar la recent sentència belga, en les vistes Puigdemont, Comín i Ponsatí al·legaran que la causa de l’1-O és una “persecució política”, que el Suprem no té competències i que hi ha “irregularitats” en el procediment del suplicatori. “Cadascun d’aquests tres motius constitueix per si sol motiu suficient per rebutjar el suplicatori”, assegura la defensa dels independentistes.
Segons la guia de l’Eurocambra pel procediment, la immunitat pretén garantir que l’exercici del mandat d’un eurodiputat “no es vegi obstaculitzat per acusacions motivades políticament”. Aquest és un dels pocs motius que permet a la cambra rebutjar un suplicatori, però és una decisió política dels seus membres i no pas un procediment judicial.
Tanmateix, els afectats poden recórrer en última instància a la justícia de la UE si consideren que no s’han respectat les garanties del procediment parlamentari. De fet, la defensa de Puigdemont ja amenaça de portar el cas als tribunals per suposades “irregularitats”.
Després de les audiències, el ponent pels suplicatoris, l’eurodiputat ultraconservador búlgar, Angel Dzhambazki, haurà de presentar l’informe amb la proposta per aixecar o no la immunitat en una reunió posterior. La pròxima trobada del comitè està prevista pel 27 de gener, però fonts parlamentàries recorden que tots els documents s’ha de traduir a totes les llegües oficials de la UE i que no és segur que la presentació es pugui fer a finals de mes.
La votació en comitè s’hauria de fer en una altra reunió del comitè, i per tant, les mateixes fonts admeten que segurament sigui fins al febrer. Hi ha dues sessions a l’agenda possibles: el 4 i el 22 de febrer.
Per tant, encara és una incògnita si el vot sobre el suplicatori del cap de llista de JxCat el 14-F coincidirà o no amb la campanya electoral a Catalunya. Dels 25 membres que formen el Comitè d’Afers Legals, fins a 5 són eurodiputats espanyols: Adrián Vázquez (Cs), Ibán García del Blanco (PSOE), Marcos Ros (PSOE), Esteban González Pons (PP) i Javier Zarzalejos (PP).
El dia de la votació en comitè es podrà saber el resultat, però no què ha votat cada eurodiputat, si aquests no ho volen revelar. La proposta del comitè d’aixecar o no la immunitat als independentistes passarà llavors a mans del conjunt de la cambra en el següent ple.
La decisió final del Parlament Europeu sobre el suplicatori difícilment arribarà abans del 14-F, però tècnicament no és impossible. Si el comitè acaba la tramitació el 2 de febrer, el ple previst just l’última setmana de campanya votaria sobre el suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí. En canvi, si el procés es retarda, com pronostiquen fonts parlamentàries, no es faria almenys fins al març, ja que la següent sessió plenària és la setmana del 8 de març.
La votació en el ple es fa “a mà alçada” i per majoria simple. Segons fonts parlamentàries, normalment els vots finals “no es compten”, simplement s’anuncia si s’aixeca o no la immunitat. Preguntades per la transparència dels resultats, aquestes recorden que quan les sessions eren presencials “no era cap secret” el sentit del vot de cada membre. Ara que els eurodiputats voten telemàticament, des de l’Eurocambra no concreten com es podrà saber.
Tenint en compte que l’Eurocambra està controlada per populars, socialistes i liberals, serà difícil per a Puigdemont, Comín i Ponsatí convèncer una majoria suficient per retenir la immunitat.
Si finalment Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la protecció europarlamentària, la justícia belga podrà descongelar l’euroordre que pesa sobre ells pel cas de l’1-O. Així, tots tres passarien pel mateix procés judicial que ara ha superat amb èxit l’exconseller Lluís Puig. A diferència de Puig, el Suprem reclama els eurodiputats de Junts per un delicte de sedició. Ara bé, la seva defensa confia que els tribunals belgues apliquin el mateix criteri denegant l’extradició a Espanya per risc de vulneració dels drets fonamentals.
En qualsevol cas, durant el judici per l’euroordre, que podria durar mesos, Puigdemont, Comín i Ponsatí continuaran exercint com a eurodiputats. És més, seran membres de l’Eurocambra almenys fins que no hi hagi una condemna a Espanya que els inhabiliti.
