El PSOE no ha trigat a treure’s la careta i a demostrar que, quan li interessa, pot tornar a llançar-se als braços del PP. Ara que els populars no governen amb l’extrema dreta precisament perquè aquesta ha abandonat els governs autonòmics, la portaveu de la direcció del PSOE, Esther Peña, ha ofert aquest dilluns al PP nous pactes si acaba de fer-se efectiva la ruptura amb Vox. Una vegada més, els socialistes deixen clar que s’oblidarien dels seus socis de govern, entre ells l’independentisme català, als quals tantes coses s’ha compromès a oferir, perquè li és més còmode aliar-se amb el PP.
“El PSOE sempre estarà disposat a firmar grans acords i pactes, per descomptat”, ha indicat en roda de premsa tot recordant la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La dirigent socialista ha afegit que cal que els d’Alberto Núñez Feijóo trenquin també els més de cent governs municipals que manté amb els de Santiago Abascal. “El PP està disposat a convertir-se en una oposició seriosa i d’Estat? Està disposat a presentar un projecte per Espanya? Doncs cal que derogui les lleis lesives que ha implementat el darrer any”, ha agregat.
“La porta del PSOE sempre estarà oberta per firmar grans acords“, ha insistit Peña abans de recalcar que la primera oportunitat és la reforma de la llei d’estrangeria que aquest dilluns han registrat els socialistes de la mà de Sumar i Coalició Canària. La portaveu també ha mencionat la renovació del pacte contra la violència de gènere.
El PSOE, Sumar i Coalició Canària han registrat aquest dilluns al Congrés la proposta de reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria per establir un sistema de ‘solidaritat obligatòria’ en el repartiment de menors immigrants no acompanyats que es trobin a les Canàries, Ceuta i Melilla. La reforma proposa que s’activi el repartiment quan els centres d’acollida de menors d’aquests tres territoris superin el 150% de la seva capacitat, i segons el govern espanyol inclou també el finançament de l’acollida, un dels elements que reclama el PP, perquè les comunitats no hagin d’afrontar sols la despesa.
