La vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament, Assumpta Escarp, i el secretari primer, Ferran Pedret, tots dos del PSC, han enviat una carta a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, criticant com es va organitzar i el resultat que va tenir l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya que es va celebrar la setmana passada. Els socialistes acusen Borràs d’haver planificat un esdeveniment “partidista” i mancat de “pluralitat”, i a més posa en dubte les intencions que tenia a l’hora de dissenyar l’acte commemoratiu. Escarp i Pedret asseguren a la seva missiva que Borràs va fer que l’aniversari de l’Assemblea que va celebrar el Parlament estigués “mancat del sentit institucional necessari per tal de garantir la necessària pluralitat”, i que va impulsar una commemoració “en un format i amb un esperit ben contrari al que la presidí en els anys que va estar funcionant l’Assemblea de Catalunya”. “Que no esperéssim altra cosa, des del moment en el que tan precipitadament ens va comunicar la seva intenció d’organitzar l’acte, no minva en absolut la nostra desolació per la constatació de l’ús maldestrament partidista de l’alta magistratura que vostè exerceix al capdavant d’una institució com el Parlament de Catalunya”, afegeixen els socialistes.
I és que els membres del PSC a la Mesa critiquen també que Borràs els avisés tard i malament de la seva intenció de celebrar l’acte i que no acceptés propostes. “No se’ns va facilitar en aquell moment –quan els va avisar- la llista dels intervinents proposats ni una explicació del format de l’acte. Tanmateix, se li va fer avinent que alguns membres de la Mesa voldrien formular propostes de noms per intervenir en l’acte. Quan aquestes propostes es van formular, es va respondre per part seva que ja hi havia un equilibri de gènere entre els intervinents, i que no era possible incorporar-hi un altre home. En arribar el dia de l’acte va quedar clar que no s’havia convidat a assistir-hi, ni tan sols com a convidades, a moltes de les persones encara vives que van tenir un paper protagonista en el naixement de l’Assemblea de Catalunya i en el seus treballs posteriors. El desenvolupament de l’acte va acreditar la voluntat d’establir un paral·lelisme entre la dictadura franquista i l’actual democràcia, circumstància que no només no resisteix la mínima anàlisi històrica o política, sinó que hagués estat molt més difícil de fer si s’hagués convidat a intervenir o a assistir a una representació més plural de les persones que al seu dia varen formar l’Assemblea de Catalunya”, conclouen a la carta.
L’històric dirigent del PSC, Raimon Obiols, també s’ha afegit a la queixa, ara concretada en la seva personal absència, i les xarxes l’han respost:
Ets fàcilment localitzable però amb la repressió de l'Estat no se t'ha vist enlloc. https://t.co/GO9uI4vYyq
— Blog Societat Anònima (@blogsocietat) November 6, 2021
