El Priorat elabora el primer cens d’habitatge de la comarca. L’anàlisi s’ha enllestit a Ulldemolins i es fa ara a Falset. Segons dades provisionals, a la capital del Priorat hi ha 130 domicilis en desús, la meitat dels quals amb necessitat de reformes. La Terra Alta també ha identificat el parc immobiliari disponible i l’estat de conservació dels immobles buits (un 12%), en deu municipis de la comarca. Segons el president de l’ens comarcal prioratí, Sergi Méndez, el cens pot ajudar a dissenyar polítiques municipals d’habitatge i fomentar l’arrelament. El conseller d’Hisenda i Resiliència de la Terra Alta, Francesc Sabaté, insisteix que calen ajuts i sobretot unes normatives urbanístiques menys restrictives per construir i rehabilitar.
El Priorat i la Terra Alta són dues de les comarques catalanes que més pateixen el despoblament. Amb una població de menys de deu mil prioratins i poc més d’onze mil terraltins, un dels principals problemes per atreure i retenir jovent és la falta d’habitatge. Els dos consells comarcals han decidit fer censos per tenir la radiografia real d’aquest sector en els 23 pobles del Priorat i els 12 de la Terra Alta.
A la Terra Alta, el cens s’ha tancat sense les dades de Gandesa, la capital, i Corbera d’Ebre – els ajuntaments no van enviar les dades necessàries dins del termini-. Segons el cadastre, dels 4.864 immobles d’ús residencial dels altres deu municipis terraltins, 568 es troben buits, un 11,7%. Batea i la Fatarella són els dos pobles que en tenen més, un 28% i un 17%, respectivament. Dels immobles buits 183 estan en bon estat, 181 en mal estat i 204 tenen deficiències.
El cens l’ha elaborat l’Oficina de Repoblament de l’ens comarcal, que es va posar en marxa al mes de maig. S’ha fet un cribratge amb dades de consum d’aigua i els censos, i es va comprovar les dades casa per casa, amb un tècnic de cada ajuntament. El següent pas serà contactar amb els propietaris de les cases que, amb una petita reforma, es podrien posar en ús de lloguer. Personal del Consell Comarcal de la Terra Alta farà una memòria valorada de quant costaria la rehabilitació per vendre o llogar aquests immobles.
Problemes oposats
“Ara estem segurs del que sabíem”, ha apuntat el vicepresident del consell terraltí, conseller d’Hisenda i Resiliència, Francesc Sabaté. “No ens estem inventant res, necessitem habitatge”, ha remarcat. Aquesta “realitat”, a més a més, evidencia dues situacions complicades i oposades a la comarca.
D’una banda, la de pobles com Batea i la Fatarella, amb moltes cases buides, en desús, però molt degradades, i que necessitarien programes de subvencions per rehabilitar-les. De l’altra, hi ha la zona sud, Arnes, Horta de Sant Joan o Caseres, on gairebé no hi ha construccions buides. La legislació urbana fa molt difícil desenvolupar plans urbanístics per fer noves illes de construcció, fet que es fa “gairebé impossible”, mentre la normativa és molt estricta per al patrimoni dels nuclis històrics i fa “feixugues les reformes”.
En marxa el cens prioratí
Al Priorat també està en marxa el cens d’habitatges. Es contrasten les dades de consum d’aigua de cada casa, la informació cadastral i els empadronaments. Ara fa dos anys es va impulsar la prova pilot d’aquest estudi als Guiamets i enguany s’ha enllestit l’anàlisi a Ulldemolins. Està previst que pròximament es completi l’informe de Falset i s’acceleri el del Molar i la Vilella Baixa. Segons l’ens supramunicipal, en un termini d’un parell d’anys es podria haver analitzat el conjunt de la comarca.
El cens també inclourà detalls sobre la conservació dels immobles mitjançant elements com l’estat de la façana, l’existència de bústies o si els veïns verifiquen que en aquella residència hi viu algú o està abandonada. En canvi, el cens no té per objectiu identificar ni la titularitat dels immobles ni si es troben al mercat de venda o lloguer.
Per facilitar l’accés a les dades, el tècnic que s’ocupa del cens, Marc Llurba, ha preparat un sistema intuïtiu on conflueix la cartografia amb un plànol de Google Maps. Cada immoble compta amb un menú desplegable on apareix la informació de cada cas, que es pot actualitzar molt fàcilment. Tot plegat, pretén ser una eina més per enfortir la ja existent oficina comarcal de l’habitatge, que el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, apunta que es troba “infradotada”.
Primeres dades a Ulldemolins i Falset
A Ulldemolins s’han localitzat mig centenar d’habitatges en desús, dels quals prop d’un 34% estan en bon estat, el 16% són ruïnosos i la meitat requereixen inversió. Precisament una d’aquestes últimes cases va cridar l’atenció de l’Ajuntament, que es va posar en contacte amb els propietaris i van accelerar els tràmits previs a la compravenda. El govern local plantejarà quines opcions pot oferir l’immoble un cop es rehabiliti, si es destinen a habitatges d’emergència social, per a mestres, metges o temporers que treballin puntualment al municipi.
Altres consistoris han aprofitat ajuts supramunicipals per fer actuacions similars, com és el cas de Caseres (Terra Alta) on han adquirit un dels pocs immobles buits que queden al poble amb recursos de la Diputació de Tarragona. Ara el reformaran i l’oferiran per llogar-lo.
El tècnic del Priorat treballa ara per enllestir l’informe de Falset, la capital comarcal. De moment, s’ha comptabilitzat provisionalment 130 habitatges en desús. Dels 70 immobles en els quals s’ha fet el treball de camp, un de cada deu es troba en estat ruïnós, entre el 20% i 30% requereixen una inversió considerable per tornar a ser habitables i la meitat gaudeixen d’una bona conservació.
Una eina per als ajuntaments
Un dels objectius principals d’aquests censos és facilitar les dades a cada consistori perquè pugui dissenyar estratègies i programes concretes d’habitatge. Els ajuntaments tenen les competències per regular aquestes polítiques. “És un instrument d’interpretació per saber quin és l’estat dels habitatges als municipis. Ens permet extreure conclusions i aplicar -si així ho decideix el consistori- polítiques concretes d’habitatges”, ha detallat a l’ACN el president del Priorat. L’ens supramunicipal oferirà el seu acompanyament a l’hora d’assessorar-los en la gestió d’ajudes o subvencions.
Sergi Méndez defensa que els ajuntaments podran actuar de forma més concreta amb les cases amb indicis de desocupació. A la vegada, ha obert la porta a què els consistoris treballin de forma conjunta tot mancomunant normatives. “Quan tinguem la radiografia de l’estat general de l’habitatge als 23 municipis, potser ens podem plantejar iniciar polítiques actives d’habitatge a escala comarcal”, ha augurat.
“Potser una bona proposta contactar amb altres zones rurals que pateixen el mateix problema que a la Terra Alta, per posar-nos d’acord i treballar perquè ens millorin les normatives per construir o rehabilitar les cases en desús”, ha afegit el conseller de la Terra Alta, Francesc Sabaté.
