El president del Senat, Pedro Rollán, ha redoblat l’enfrontament amb el Congrés després que aquest dimarts la Mesa de la cambra baixa ha rebutjat –amb els vots de la majoria confirmada pel PSOE i Sumar- el requeriment del Senat per aturar la tramitació de la llei d’amnistia. En una nota de la presidència del Senat, Rollán sosté que la Mesa del Congrés “no té competència per contestar el conflicte plantejat pel ple del Senat”, perquè al seu criteri qui ha de decidir si el Congrés retira, o no, la llei d’amnistia “és el ple de la cambra” baixa, i “per tant, la Mesa no és competent per respondre usurpant” aquesta funció “a tots els diputats”.
Tot plegat després que la Mesa del Congrés hagi acordat aquest dimarts rebutjar la petició del Senat –controlat pel PP- d’aturar la tramitació de la llei d’amnistia. La Mesa del Congrés ha actuat en base a un informe dels lletrats molt contundent que acusa la cambra alta de pretendre una “clara ingerència” en l’autonomia parlamentària. El document, de 14 pàgines, afirma que el Senat pretén “assumir funcions de fiscalització del funcionament intern” del Congrés que només pertocarien al Tribunal Constitucional.
En el seu comunicat de resposta, Rollán assegura que la Mesa del Congrés s’ha extralimitat en les seves funcions perquè ha “usurpat” a la resta de diputats “una competència que només els correspondria exercir a ells reunits en sessió plenària”. Segons el criteri del president del Senat, de la mateixa manera que va ser el ple qui va acordar tramitar i aprovar la llei d’amnistia, la decisió sobre aturar o no la llei també correspon al ple del Congrés.
I és que segons el president del Senat, la Mesa “no disposa de funcions representatives” per respondre un requeriment. “Ni tan sols hi estan representats tots els grups parlamentaris”, destaca, i per tant “qualsevol decisió de la Mesa que implica la legítima manifestació de cadascun dels diputats seria lesiva del dret fonamental de representació”.
L’enfrontament entre el Senat i el Congrés per la llei d’amnistia no té efectes pràctics. Paral·lelament al conflicte de competències presentat, els populars han iniciat aquest dimarts la ronda de compareixences a la comissió del Senat que han creat ad hoc per mostrar el seu rebuig a la llei. Però la norma segueix la seva tramitació a la cambra alta, que disposa de dos mesos com a màxim per fer tot el procés i retornar el text al Congrés, que l’aprovarà definitivament a finals de maig.
