El PP ha portat al Tribunal Constitucional (TC) el decret de la Generalitat que crea el fons que avala les fiances que reclama el Tribunal de Comptes a excàrrecs del Govern per l’acció exterior entre 2011 i 2017. En una piulada a Twitter aquest divendres, la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, ha explicat que el partit ha “formalitzat” un recurs davant del TC davant la “renúncia” del govern espanyol a impugnar els avals. “No es pot avalar la sedició amb fons públics, malversar per avalar malversadors”, ha afirmat Gamarra.
El recurs, que presenten 88 diputats del PP encapçalats pel seu president, Pablo Casado, discrepa de l’argumentari que el decret llei català adopta a l’exposició de motius, quan indica que l’advocat de la Generalitat pot assumir la representació i la defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels funcionaris i empleats públics de l’Administració de la Generalitat i dels seus organismes, sigui quina sigui la posició processal, “quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb l’exercici del càrrec, a menys que els interessos del representat i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris”.
També discrepa del dret a ser “beneficiari de les garanties necessàries per fer front a les reclamacions que contra els empleats públics es puguin presentar, amb la finalitat d’evitar que aquestes reclamacions puguin suposar un perjudici al patrimoni personal de les persones involucrades”.
Un altre punt de discrepància dels populars amb la norma catalana és que “de forma absolutament desconcertant” assenyala que l’exercici lícit dels drets de la Generalitat a elaborar les seves polítiques públiques en matèries de la seva competència “en cap cas pot comportar un perjudici econòmic a la Generalitat”, per assenyalar després, “en un nou gir de l’argumentació”, que “tampoc es pot fer responsable d’aquestes actuacions els empleats públics que hagin intervingut en les actuacions administratives corresponents donant compliment a tots els tràmits legalment preceptius, ja que el control de l’oportunitat està especialment prohibit, en paraules del Tribunal Constitucional, als òrgans de control o d’intervenció”.
A banda, el PP veu inconstitucional que la norma consideri “necessari i urgent” que la Generalitat adopti mesures complementàries als mecanismes ja existents “dirigides a garantir i protegir el dret a la indemnitat de les persones afectades en l’exercici de les seves funcions, almenys fins que hi hagi un pronunciament judicial que declari amb caràcter ferm la seva responsabilitat disciplinària, comptable o penal”.
I tampoc està d’acord amb el que considera “la veritable raó de l’aprovació de la norma”, que és la causa oberta al Tribunal de Comptes contra els responsables del procés. En concret, el PP rebutja el paràgraf del decret llei que estipula: “La brevetat dels terminis en molts d’aquests supòsits i la manca de mecanismes per donar cobertura a la situació produïda obliguen la Generalitat de Catalunya a adoptar, amb caràcter urgent i general, les mesures necessàries per tal de garantir tant el principi d’indemnitat com la protecció dels drets fonamentals de tots els servidors públics afectats per sinistres no coberts per les pòlisses de responsabilitat civil i patrimonial actuals de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la creació d’un fons específic complementari de les pòlisses subscrites”.
El PP presenta el recurs d’inconstitucionalitat contra tot el decret-llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat perquè “tot ell resulta contrari a les prescripcions de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Constitució espanyola”. I subratlla que el veritable objectiu de la norma és “eximir, ‘de facto’, de tota responsabilitat pels actes de malversació de cabals públics comesos per determinats càrrecs de la Generalitat per promocionar la secessió catalana”. A parer dels populars, això porta, “per pura lògica”, a pensar que el decret-llei impugnat “es converteix en un nou instrument de suport i promoció de la causa secessionista declarada inconstitucional en infinitat d’ocasions pel Tribunal Constitucional en la modalitat en què s’està desenvolupant pels responsables polítics de la Generalitat de Catalunya”.
