El PP aprofitarà el tràmit de la llei d’amnistia al Senat per aprovar un informe que assenyala que suposa el “pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des de 1978” i “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. El document sosté que la llei deixa l’Estat desprotegit perquè ofereix una expectativa d’impunitat a “tota mena de moviments separatistes”. Així consta a l’esborrany del document de 26 pàgines que el PP presentarà i aprovarà el pròxim dilluns a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on poden intervenir els presidents autonòmics (11 dels 17 són del PP). Amb tot, el ‘no’ del Senat a la norma no aturarà la llei, que tornarà al Congrés al maig per quedar definitivament aprovada.
El document que el PP presentarà a la Comissió General de les Comunitats Autònomes recull de forma extensa els arguments dels populars contra l’amnistia i servirà de base per al rebuig de la cambra alta a la llei quan s’esgoti el termini de dos mesos de tramitació.
El text insisteix que el 2017 a Catalunya es va provar de fer “un cop d’Estat” que va justificar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i retreu al govern de Pedro Sánchez que deixi sense efecte les sentències amb una norma “manifestament inconstitucional” i “arbitrària” que “deslegitima l’Estat en el seu conjunt” i que, per contra, suposa declarar “just” el procés independentista.
Amb aquesta premissa, el PP assegura que l’amnistia suposarà “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. La llei, segons el PP, pretén deixar sense càstig “la vulneració més greu produïda en quatre dècades del principi de solidaritat” i “la destrucció de la unitat territorial de l’Estat”, i “trenca el principi d’igualtat”.
Els populars sostenen que l’amnistia només podria ser legal mitjançant una reforma de la Constitucio. Per això, posen en dubte que el Congrés pugui aprovar la norma, critiquen que els lletrats de la cambra baixa avalessin la seva tramitació i adverteix que si el Tribunal Constitucional no l’atura es crearà un precedent perillós.
A més, segons el PP, suposa una “lesió dels interessos financers de totes les comunitats autònomes” perquè deixa sense càstig delictes de malversació, fet que afecta “a la hisenda única de l’Estat de la que es financen totes les comunitats de règim comú”.
El PP també qualifica de “fraudulenta” la tramitació de la llei, que més que una norma és “un contracte entre Sánchez i el pròfug Puigdemont” en què “pacten una investidura a canvi d’una amnistia”. Segons els populars, el govern espanyol no té legitimitat per aprovar una amnistia que, a més, és “inconstitucional” i “incompatible amb el principi de separació de poders”.
L’amnistia, sostenen els populars, “ni pretén ni aconseguirà cap reconciliació”, perquè contràriament al que propugna, “atia els amnistiats a tornar a incórrer en comportaments antijurídics pels quals no han mostrat penediment”.
“L’amnistia deixa desprotegit l’Estat autonòmic perquè crea un precedent perillós per a la seva supervivència”, perquè ofereix “una expectativa d’impunitat a tota mena de moviments separatistes i d’actes insurreccionals que, en el futur, poden tornar a desafiar els principis constitucionals d’unitat, autonomia i solidaritat sobre els que s’assenta el nostre model d’organització territorial”, conclou.
El document també rebat la lectura que es va fer de l’informe de la Comissió de Venècia i assegura que aquest organisme va deixar clar que les amnisties només han de ser possibles en casos d’una “reconciliació real” en el marc d’un “amplíssim consens social i polític”.
El PP tanca el document assegurant que, per tots aquests arguments, “ens trobem davant el pitjor atemptat contra el principi de seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des de l’aprovació de la Constitució de 1978”.
