El ritme de les negociacions entre els grups independentistes per a la pròxima legislatura no auguren una investidura ràpida del candidat d’ERC, Pere Aragonès. Alhora el candidat del PSC, Salvador Illa, manté la seva voluntat de sotmetre’s a la investidura tal com va prometre en campanya electoral tot i reconèixer que, de moment, només té el suport del seu propi grup de 33 diputats. Tot plegat, quan la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, encara no ha començat la ronda de consultes amb els grups per veure els suports que tenen els diferents candidats a president de la Generalitat. Un panorama que obre diversos escenaris i calendaris que marcaran l’inici de la dotzena legislatura.
Quan faci la ronda de consultes, el més probable és que Borràs es trobi amb dues opcions sobre la taula: Pere Aragonès (ERC) i Salvador Illa (PSC). Segons la Llei de Presidència, Borràs ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat dins dels deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. La legislació però, no concreta que sigui necessari que la candidatura tingui garantits els suports suficients abans de sotmetre’s al debat d’investidura.
En canvi, Borràs ha dit recentment que hi haurà debat d’investidura si hi ha un candidat que tingui prou suports. I ha recordat que el termini per fer una primera votació d’investidura acaba el 26 de març, d’aquí una setmana justa. La presidenta del Parlament també ha explicat que farà la ronda de contactes quan tots els grups parlamentaris estiguin constituïts. I a hores d’ara, falta el grup d’ERC. De fet, els republicans tenen temps fins dimecres que ve, ja que el reglament del Parlament estableix un termini de fins a 8 dies hàbils després de la constitució de la cambra, que es va fer el passat 12 de març.
Si no hi ha acord dels partits independentistes per investir Aragonès ni Illa prospera en la seva recerca de suports, Borràs tindria dues opcions: fer un ple d’investidura fallit o el que s’ha anomenat com a “acte equivalent”.
Un informe dels lletrats del Parlament del 2018 estableix que la presidència de la cambra pot fer un “acte equivalent” a una investidura fallida perquè comenci a comptar el termini de dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. Un recurs que va utilitzar l’expresident de la cambra Roger Torrent quan Quim Torra va ser inhabilitat com a president de la Generalitat. Com que no hi va haver cap candidat o candidata per sotmetre’s a un debat d’investidura, a l’octubre passat Torrent va comunicar formalment al ple de la cambra que no hi havia candidat, activant així el compte enrere.
En el cas actual, Borràs haurà de decidir què fa si hi ha candidats però no tenen els suficients suports per ser investits. Tant amb una investidura fallida com amb un “acte equivalent” es posa en marxa el compte enrere cap a unes noves eleccions però també es dona més marge a les negociacions per poder arribar a un acord. Ja que al llarg d’aquests dos mesos hi poden haver debats d’investidura.
Segons el reglament del Parlament en una primera votació el candidat o candidata a la investidura ha d’aconseguir la majoria absoluta dels vots, és a dir, un mínim de 68. I en cas que no ho aconsegueixi, dos dies després hi ha d’haver una segona votació. Aquesta vegada n’hi ha prou amb tenir més vots a favor que en contra. Tenint en compte els resultats del 14-F i el repartiment d’escons, en una primera votació almenys tres dels nou diputats de la CUP haurien de votar a favor d’Aragonès perquè assolís els 68 vots. En canvi, en segona votació, el candidat d’ERC en tindria prou amb l’abstenció dels diputats de la CUP o part d’ells.
En cas que en segona votació tampoc fos possible investir el candidat a president de la Generalitat, s’activaria automàticament el rellotge de dos mesos a comptar des de la primera votació fallida. Si en el termini de dos mesos no és possible cap investidura es convoquen automàticament eleccions entre 40 i 60 dies després.
En un escenari en què el Parlament esculli president de la Generalitat, Borràs haurà de formalitzar la proposta al Rei perquè sigui nomenat. La presa de possessió s’haurà de fer dins dels 5 dies següents després del nomenament.
