El CGPJ ha fet públic aquest dilluns la proposta d’informe sobre la Llei de Memòria Democràtica que elevarà al ple el pròxim 7 de juny i que entre altres qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme o per incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes del cop d’Estat. Segons l’informe del CGPJ, “l’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”. A més, l’informe creu que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura adduint a la Llei d’amnistia de 1977.
El document elaborat pels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea ha arribat aquest dilluns a la resta de membres del CGPJ “perquè facin les observacions que considerin pertinents abans del debat a sessió plenària”. L’informe rebat diversos punts de la llei que per primera vegada incorpora la definició de víctima de la Guerra Civil i la dictadura. En primer lloc ja proposa que aquesta definició tingui un caràcter “estrictament administratiu” perquè “la veritat històrica no forma part del procés penal”.
En aquest sentit, els jutges recorden que el Suprem va establir que els processos penals no poden servir per investigar fets vinculats a la Guerra Civil adduint que es va aprovar la Llei d’amnistia de 1977. A més, asseguren que la definició de la figura de la víctima de la Guerra Civil ha de quedar restringida a “casos centrals de violació dels drets humans”. El document que votarà el CGPJ també reclama que la nul·litat de les sentències franquistes es limiti a les resolucions que continguin específicament una condemna o sanció, no a la resta.
L’informe del CGPJ també recorda que encara que la llei descrigui els actes d’exaltació del franquisme, els seus dirigents i participants com a “contraris a la memòria democràtica”, en realitat aquesta qualificació “per si sola no implica cap conseqüència jurídica”, i reclama que l’article que tipifica com a infracció molt greu el fet que no s’adoptin mesures per impedir aquests actes no es pugui aplicar a les concentracions que considera emparades en el dret de reunió.
A més, es l’informe es queixa que la llei pot generar “asimetria” entre les víctimes del franquisme i les “d’altres fets constitutius de violacions de Drets Humans que van tenir lloc en el mateix període històric”. Recorden que el Parlament Europeu va aprovar una resolució de condemna “als crims dels règims feixistes i estalinistes”.
L’informe també reclama que es modifiqui l’apartat de la llei que permet il·legalitzar fundacions que fan apologia del feixisme perquè “l’apologia del franquisme, sense que hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que són contràries als valors proclamats per la Constitució estan emparats per la llibertat d’expressió”.
