El ple del Congrés celebrarà el debat de la presa en consideració de la proposició de llei d’amnistia el dimarts 12 de desembre, segons fonts parlamentàries, coincidint amb el debat del Consell de la UE sobre la proposta d’oficialitat del català. La Llei quedarà inclosa en l’ordre del dia del ple que s’aprovarà a la Junta de Portaveus de la setmana que ve. En aquest debat en ple del dia 12, els grups debatran la norma i votaran si obren la porta a la seva tramitació i si ho fan per la via d’urgència. Previsiblement la llei superarà aquestes dues primeres votacions –presa en consideració i tramitació per la via d’urgència- amb el suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG, que sumen 178 vots, mentre que s’hi oposaran PP, Vox, UPN i CC, 172 vots.
La Llei va entrar a la cambra baixa de la mà del PSOE, que la va registrar en solitari fruit de les dificultats d’acabar de tancar un acord amb ERC. Els socialistes van demanar que es tramiti per la via d’urgència, fet que reduirà els temps a la meitat respecte a una iniciativa que es tramita per la via ordinària. Malgrat les dificultats per tancar definitivament l’acord amb ERC, la llei compta ja amb el suport dels socis de l’executiu i té garantida la seva aprovació.
La Mesa del Congrés va qualificar la proposició del PSOE el passat 22 de novembre amb els vots dels representants del PSOE i de Sumar, que disposen de majoria absoluta a l’òrgan de govern de la cabra. Prèviament, la Mesa havia rebut un informe dels lletrats del Congrés que –a diferència del text que van registrar els grups independentistes el 2021- constatava que el text no té “defectes formals que impossibilitin la seva admissió a tràmit per part dels grups polítics”.
PP i Vox van presentar a la Mesa escrits de reconsideració contra aquesta decisió com a pas previ a la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional. Les dues formacions pretenen que el TC aturi cautelarment la tramitació de la llei. El PP també va intentar sense èxit recusar el nou lletrat major del Congrés, Fernando Galindo, i Vox va amenaçar amb querelles contra els mateixos lletrats i els membres de la Mesa que havien votat a favor de la tramitació.
Un cop qualificada per part de la Mesa, la Junta de Portaveus de la setmana que ve introduirà la llei d’amnistia al ple de la setmana següent, que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 de desembre. En aquest debat del dia 12 els grups discutiran i votaran la presa en consideració de llei, que obtindrà el suport del PSOE i de tots els socis de la investidura tret de Coalició Canària. Això és 172 vots a favor i 172 en contra.
Un cop aprovada la presa en consideració, la llei prosseguirà el tràmit parlamentari per la via d’urgència. Les formacions disposaran d’una setmana per presentar esmenes al text. Després se celebrarà un nou ple per debatre les esmenes a la totalitat que previsiblement presentaran PP, Vox i UPN. Quan se superi aquest escull, la llei es debatrà en comissió, on els grups podria introduir esmenes, i finalment se sotmetrà de nou al ple del Congrés per a la seva aprovació definitiva, possiblement a finals de desembre o principis de gener.
Un cop aprovada al Congrés, la llei anirà al Senat, on el PP disposa de majoria. La cambra alta rebutjarà la proposta amb tota seguretat. La modificació del reglament –recorreguda pel PSOE al Tribunal Constitucional- permet que la Mesa de la cambra alta obviï la petició del Congrés d’una tramitació per a via d’urgència, de manera que els populars allargaran els terminis. Vox pretenia que el PP anés més enllà i la Mesa del Senat aturés la tramitació del text no tramitant-a, cosa que el PP ja ha dit que no farà.
Un cop el Senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al Congrés dels Diputats, que celebrarà un nou debat en ple i aixecarà el veto de la cambra alta amb la mateixa majoria que dona suport a la norma, 178 vots. Posteriorment, el rei Felip VI l’ha de signar, i la llei es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè entri en vigor.
Després els jutges disposen de dos mesos per aplicar-la, segons estipula el text, però previsiblement s’obrirà un ventall de recursos, començant pels recursos d’inconstitucionalitat que poden plantejar les comunitats autònomes i PP i Vox. Els mateixos magistrats poden elevar qüestions d’inconstitucionalitat al TC o al Tribunal de Justícia de la UE, tot i que la llei estableix clarament que els recursos no suspenen l’aplicació de la norma.
