Mentre a Catalunya el TSJC fa tot el possible per tal d’eliminar el sistema d’immersió lingüística i reduir els drets lingüístics dels catalans i catalanes, a les Illes Balears es demostra que no hi ha tantes persones disposades a renunciar a educar els nens i nenes en la llengua pròpia. El PP i Vox van conxorxar-se per tal d’instaurar un pla de segregació lingüística a les escoles, tot al·legant la marginació que suposadament pateix el castellà a les escoles balears. Tanmateix, aquest pla de segregació lingüística ha fracassat estrepitosament: només 11 centres educatius s’han adherit, i tots ells concertats.
El PP i l’extrema dreta de Vox, com a part del seu acord de govern, volien promoure la “lliure elecció de la llengua” en l’etapa educativa dels 3 als 8 anys, amb la intenció d’ampliar la tria de l’idioma a la resta d’etapes educatives abans que finalitzi la legislatura. Així, segons preveia el projecte, els centres de primària adherits a aquest pla hauran d’oferir als alumnes la possibilitat de fer coneixement del medi i matemàtiques en català o castellà. En el cas de secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de matemàtiques i de geografia i història i, després, en una assignatura d’àmbit científic i tecnològic: biologia i geologia, física i química o tecnologia.
Segons la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, del 1986, els centres educatius no prioritzen ni el català ni el castellà, amb l’objectiu de garantir que els alumnes “puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria”. La tria de l’idioma per part dels pares, tal com consta a l’acord del PP i Vox, es farà seguint aquesta normativa. No obstant això, el text de l’acord no detalla com s’encaixarà aquesta novetat dins del marc legislatiu.
Amb tot, però, només onze centres educatius concertats s’han adherit al projecte de cara el curs que ve. Una xifra que suposa un fracàs del PP i Vox en la seva lluita contra el català i la cultura, i que referma la posició dels centres públics, contraris a aquest projecte. De fet, tant la societat civil com la comunitat educativa van mostrar una ferma oposició al projecte, que va materialitzar-se en una manifestació massiva a favor de la llengua el passat mes de maig.
