El Parlament ha rebutjat la proposta de resolució registrada conjuntament per En Comú Podem i Ciutadans per crear una comissió d’investigació sobre la gestió de les residències per a la gent gran durant la pandèmia. En Comú Podem, Cs, Vox, CUP-NCG i PPC hi han votat a favor. El PSC-Units, ERC i Junts ho han rebutjat, i han impulsat un grup de treball per analitzar l’impacte de la covid-19 a les residències. La cambra ja havia constituït una comissió d’investigació de residències, però va decaure amb el finiment de la legislatura.
La diputada dels comuns Jess González ha criticat que els grups que donen suport al Govern no hagin optat per reactivar la comissió d’investigació ara, i ha carregat contra el PSC per “desmarcar-se’n”. Ha acusat els socialistes “d’aliar-se amb ERC i amb Junts per fer el mateix que fa Isabel Díaz Ayuso a Madrid: prohibir que s’investiguin a fons les residències”. “Aquesta estratègia va en la línia del ‘passar pàgina’ de Salvador Illa”, ha lamentat.
Per la seva banda, la diputada de Cs Anna Grau ha carregat contra ERC, Junts i PSC per rebutjar la proposta. Ha dit que pot arribar a entendre que ERC i Junts vulguin evitar “que les vergonyes de la gestió de les residències quedin descobertes” però no que ho faci el PSC. “Tan terrible seria crear una comissió? Què amaguen, què fa por que se sàpiga?”, ha qüestionat. I ha agraït En Comú Podem que “no hagin afluixat” i no s’hagin sumat “a la conspiració del silenci què va fallar a les residències de gent gran”.
Basha Changue, diputada de la CUP-NCG, s’ha queixat que PSC, ERC i Junts hagin optat per obrir una altra via amb el grup de treball. Els anticapitalistes intueixen que els tres grups “ja escalfen motors per a acordar coses”, en un moment en què el Govern negocia amb la CUP els pressupostos per al 2022, pels quals els socialistes ja s’han ofert a l’executiu. Eva Parera (PPC) també ha criticat que el PSC se sumi “a l’opacitat que vol mantenir el Govern”: “Aquest no és el vot útil que prometien”, ha retret.
El diputat socialista Raúl Moreno ha assegurat que del model de residències “ja se n’ha parlat” i que a la comissió d’investigació no va donar explicacions cap responsable tècnic de Govern. Moreno ha assegurat que estan d’acord amb l’objectiu però no amb el mecanisme. I ha apostat per un “mecanisme fet a mida”.
Ferran Roquer, de JxCat, ha garantit que el seu grup vol saber “com la resta de grups” què va passar a les residències durant la pandèmia. “No ens poden dir que no volem saber la veritat, perquè de la nostra forma la sabrem més ràpida”, ha considerat. I ha culpat l’Estat pel dèficit de recursos destinats als centres de gent gran. La diputada d’ERC Najat Driouech ha cridat a allunyar les residències del debat “partidista” i ha assegurat que “ara toca una altra fórmula” per abordar-ho, amb un grup de treball.
El text registrat pels comuns i per Ciutadans advocava per una comissió que respongués “per responsabilitat política” al “compromís de continuar la feina iniciada durant la dotzena legislatura”.
El grup de treball- que arribarà després del ple monogràfic de residències, la comissió d’estudi de millorament de la qualitat de vida de la gent gran i la comissió d’investigació- estarà format per un diputat i un expert designat per cada grup parlamentari. Tindrà la possibilitat de reunir-se de forma autònoma, demanar la informació que necessiti i reunir-se amb tots els sectors afectats. Els experts lliuraran a la comissió un informe, que se substanciarà a la Comissió de Drets Socials.
La comissió va citar el president del Gobierno, Pedro Sánchez, i els aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, i vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias. La seva incompareixença –els membres de l’executiu espanyol no tenen l’obligació d’assistir quan són citats al Parlament- va provocar la picabaralla entre partits. Chakir El Homrani i Alba Vergés, que aleshores eren consellers d’Afers Socials i Salut, respectivament, sí que van comparèixer en aquesta comissió.
