El Parlament, en els sis primers mesos i vint-i-un dies de la quinzena legislatura, ha aprovat la Llei de creació del Fons Agrari i Ramader, ha reformat el Reglament de la cambra i ha validat quatre decrets llei. Actualment té 26 iniciatives legislatives en tramitació, set presentades pel Govern i dinou pels grups parlamentaris. El nou període de sessions començarà el 15 de gener, i el primer ple del 2025 és previst per als dies 28, 29 i 30 de gener. La cambra sorgida de les eleccions del 12 de maig de 2024 es va constituir el 10 de juny i el 8 d’agost va investir Salvador Illa 133è president de la Generalitat.
En aquesta primera etapa de la legislatura la cambra ha fet quinze plens, amb un total de 124 hores de sessions, durant les quals, a més d’aprovar la llei esmentada i validar quatre decrets lleis, també ha aprovat dotze resolucions i trenta-tres mocions i ha fet sis sessions de control, amb quaranta-vuit preguntes al president de la Generalitat i setanta-set als consellers. Els diputats també han fet cinquanta-set interpel·lacions al Govern.
El primer debat de política general d’Illa com a president de la Generalitat va tenir lloc del 8 al 10 d’octubre. Prèviament, el 5 de setembre, el president va comparèixer davant el Ple per informar de la composició i les prioritats del nou Govern, i també ho va fer el 6 de novembre per informar de l’actuació del Govern davant l’emergència generada per la DANA a Catalunya i el 18 de desembre per informar dels acords de la darrera reunió de la Junta de Seguretat.
La primera llei
L’11 de desembre el Parlament va aprovar la primera llei de la legislatura, la de creació del Fons Agrari i Ramader, fruit d’una iniciativa legislativa presentada pel PSC-Units. Uns mesos abans, el 25 de juliol, el Ple va aprovar la reforma del Reglament de la cambra, que amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot, regula el vot telemàtic, introdueix canvis pel que fa a l’adscripció dels diputats als grups parlamentaris i modifica la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals.
Totes dues iniciatives es van tramitar pel procediment més ràpid, que és el de lectura única davant el Ple.
Decrets llei
La cambra ha validat quatre decrets lleis: el de mesures urgents en matèries de finançament dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d’aigües residuals, i serveis socials; el de concessió d’un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2023 prorrogats per al 2024 en l’àmbit de la salut; el de modificació de la Llei de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, i el de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre el patrimoni.
Mentre el Parlament va estar dissolt i fins que no es va constituir la nova cambra, és a dir, entre el 19 de març i el 9 de juny de 2024, la Diputació Permanent va validar quatre decrets llei més relacionats amb la concessió de suplements de crèdit per pal·liar els efectes de la sequera, l’emergència climàtica i les mesures extraordinàries i urgents de suport al sector agrari.
Actualment resta pendent de validació per part del Parlament el darrer decret llei aprovat pel Govern, el de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l’àmbit de les prestacions socials.
Projectes de llei
Els set projectes de llei que continuaran la tramitació en el nou període de sessions són el de l’Estatut de municipis rurals, el de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones, el de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, el d’erradicació de l’amiant, el de memòria democràtica de Catalunya, el de modificació de la Llei de comerç, serveis i fires i del Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials i el de modificació parcial de la Llei de la Carta municipal de Barcelona.
Proposicions de llei
Pel que fa a les proposicions de llei, les presentades per ERC i els Comuns per eliminar els beneficis fiscals del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, el Hard Rock, es tramiten per lectura única. Inicialment s’havia previst que la cambra els pogués aprovar en el darrer ple del 2024, que es va fer del 17 al 19 de desembre, però es van suprimir de l’ordre del dia perquè Junts va sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.
El 27 de desembre, aquesta institució va dictaminar que la proposició de llei de modificació de la Llei 6/2014, de 10 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc no vulnera el principi de seguretat jurídica i, per tant, és constitucional.
El PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT han presentat conjuntament dues proposicions de llei, una sobre les defensories i sindicatures locals de greuges i una altra de modificació de la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals.
A més, la cambra tramita dues proposicions de llei presentades per Junts, una sobre els habitatges d’ús turístic i una altra sobre el lloguer de temporada i d’habitacions, i també la proposta de creació d’una ponència conjunta per a l’elaboració d’una proposició de llei de l’habitatge; del grup d’ERC tramita la de creació del cos d’acció exterior i Unió Europea de la Generalitat; del PPC en tramita tres, una sobre la supressió del recàrrec metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una de rebaixa de l’IRPF i una altra per garantir els drets dels menors en acolliment.
De VOX també en tramita tres, una de concòrdia entre espanyols, una d’eliminació de les assignacions dels expresidents de la Generalitat i del Parlament i una altra de derogació de la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; dels Comuns, en tramita quatre, una de modificació de la renda garantida de ciutadania, una de finances locals, una de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient i una altra de modificació de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, i, finalment, de la CUP-DT en tramita una, sobre l’efectivitat del dret a l’avortament.
Iniciatives legislatives populars
Pel que fa a les iniciatives legislatives populars (ILP), la Mesa de la quinzena legislatura n’ha tramitat una de nova per modificar la Llei de la renda garantida de ciutadania i el seu reglament. La Mesa té pendent, a petició dels seus promotors, decidir sobre l’admissió a tràmit de la ILP de declaració d’independència de Catalunya.
Les vuit ILP presentades en legislatures anteriors mantenen viva la tramitació. De totes, la que ha avançat més en els treballs és la que reclama el 6% del PIB per a educació, que ha aconseguit 57.741 signatures de suport, per tant més de les cinquanta mil necessàries, de manera que durant el proper període de sessions el Ple en podrà fer el debat de totalitat.
Tramitació al Congrés
El 12 de novembre, el Congrés dels Diputats va donar via lliure perquè la proposició de llei del Parlament perquè no prescriguin els delictes sexuals contra menors, que van defensar davant el Ple del Congrés les diputades del Parlament Judit Alcalá (PSC-Units), Raquel Sans (ERC) i Susanna Segovia (Comuns), continuï la tramitació a les Corts Generals.
A més, el Congrés té pendent la presa en consideració de la proposició de llei del Parlament per garantir el retorn social del rescat bancari.
