El Parlament Europeu ha aprovat un informe que cataloga la violència de gènere com un delicte greu i transfronterer aquest divendres 17 de setembre. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ho ha celebrat.
En un diàleg organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona amb l’eurodiputada Diana Riba (Verds/ALE), una de les ponents de l’informe, Verge n’ha felicitat els responsables perquè “el text sigui tan ric i doni tant joc per assentar conceptes i guiar tota una línia de treball”.
La consellera ha lamentat que els marcs legals estatals i el consens polític entre estats que requereix el Consell Europeu són “limitacions” que dilueixen els fonaments inicials de la Unió Europea dels drets i les llibertats, ha dit.
Així mateix, Tània Verge ha retret que el marc legal vigent a Espanya és “limitador, començant per la mateixa definició de violència de gènere”.
Així, segons la consellera, l’adhesió d’Espanya al conveni d’Istanbul no s’ha traduït en una “obertura del marc conceptual” del que s’entén per violències masclistes més enllà de l’àmbit de la parella o l’exparella.
Considera molt important la tasca de l’Eurocambra per “fugir de definicions reduccionistes”, perquè, per exemple, el conveni d’Istanbul és transinclusiu, i espera que l’informe pugui derivar en una directiva que suposi el compliment del conveni.
En concret, creu que l’informe pot “ajudar a superar limitacions en l’àmbit penal”, perquè a Espanya es condiciona la protecció de la víctima a l’existència d’una denúncia, ha assegurat.
L’eurodiputada Riba ha detallat que l’informe recull conceptes com les violències contra el col·lectiu LGTBI, la identitat de gènere, les característiques sexuals, la discriminació estructural sobre la base del gènere i la concepció binària, “generant una base molt important”.
Ratificació dels estats
Al seu torn, Riba ha explicat que l’elaboració de l’informe persegueix, en última instància, que s’afegeixi la violència de gènere en l’article 83 del Tractat de la Unió Europea que recull la llista de delictes europeus; i tots els estats membres aleshores haurien de recollir-ho en els seus codis penals.
Segons ella, es pot preveure que hi haurà estats membres que hi estaran en contra perquè no han ratificat el conveni d’Istanbul, i ha recordat que la decisió final s’hauria de prendre en el Consell Europeu per unanimitat entre els països.
No obstant això, ha apuntat que hi ha una altra eina legislativa, la directiva, i si s’aprova, els estats aleshores ho hauran de traslladar a les seves normatives amb rang de llei.
“Amb aquestes dues eines tan importants podríem lluitar contra aquesta xacra que sabem que ens mata pel simple fet d’haver nascut dones”, ha advertit.
Compromís de Von der Leyen
A partir de l’aprovació de l’informe a l’Eurocambra, el pròxim pas és que la Comissió Europea respongui, en tres mesos, si ho adoptarà o no.
Riba ha recordat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan era candidata es va comprometre a afegir aquest delicte a la llista europea: “Ara no pot ser que l’inclogui en la llista de delictes d’odi. Ens quedaríem coixos”.
