El Parlament es constitueix aquest dilluns sense un candidat clar a presidir la Mesa ni una majoria explícita per elegir-lo. Tot i que el PSC va guanyar les eleccions del 12 de maig i és el grup amb més diputats, 42, l’independentisme, que en suma 59, ha mogut fitxa els darrers dies per intentar barrar-los el pas de la presidència del Parlament i imposar-hi una Mesa “antirepressiva” amb la qual confien convèncer els comuns, que aposten per una majoria d’esquerres. El ple de constitució començarà a les 16.00 hores i servirà per escollir el president de la cambra, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la Mesa. El president del Parlament és qui, posteriorment, proposa un candidat a president de la Generalitat.
El ple del Parlament de la seva quinzena legislatura està format per 135 diputats sorgits dels comicis del mes de maig: 42 del PSC, 35 de Junts, 20 d’ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana. Amb aquestes xifres, les formacions intentaran configurar aliances i majories per ocupar algun dels llocs de la Mesa. Vox ja ha avançat que només donarà suport al seu propi candidat, tot i que no n’ha especificat el nom. També ha sonat el fins ara secretari Ferran Pedret, del PSC, com a aspirant a president, tot i que oficialment els socialistes encara no han anunciat qui proposaran.
L’independentisme tampoc no ha revelat encara cap nom, amb la incògnita de si donarà suport en bloc a un candidat de Junts, grup més nombrós, o d’ERC, amb l’objectiu d’atraure els comuns a l’equació. De fet, la formació liderada per Jéssica Albiach s’ha obert a facilitar una presidència republicana del Parlament si ha de contribuir a un acord d’esquerres –que inclouria d’alguna manera o altra el PSC–. Des de la CUP, però, han insistit aquest cap de setmana als comuns que cal impedir una Mesa en mans dels socialistes i treballar per “un organisme de caràcter democràtic, independentista i sobiranista, on es pugui debatre tot i que també permeti avançar i garantir drets socials”, ha dit la seva cap de llista, Laia Estrada.
En l’elecció del president del Parlament, surt elegit el diputat que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, 68 diputats. Si cap d’ells no assoleix aquesta majoria, es fa una segona volta amb els dos que han obtingut més vots i és escollit president el que n’obté més en aquesta segona elecció. La votació és secreta i en urna. En la votació dels vicepresidents i dels secretaris s’escullen, per ordre correlatiu, els diputats que tenen més suport en cadascuna de les votacions.
Les darreres setmanes les negociacions per la constitució de la Mesa han continuat en un clima de discreció i calma i enmig de la campanya de les eleccions europees. Fonts de diversos partits han admès a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que si hi ha acords no arribaran fins a última hora i, potser, dilluns mateix. Mentre segueixen els moviments del sobiranisme per deixar fora tant el PPC com Vox de la Mesa i intentar evitar que la presideixi el PSC, els socialistes reclamen als partits que “respectin” el resultat de les eleccions. Junts, però, manté el silenci sobre les negociacions i manté l’objectiu que el seu cap de llista, l’expresident Carles Puigdemont, es pugui presentar a la investidura per ser president de la Generalitat.
L’elecció del nou president del Parlament podria quedar en mans del PPC, que amb 15 diputats podria decantar la balança en cas que hi hagi un candidat del PSC i un d’independentista i que els comuns no siguin determinants. Tampoc està clar quin paper podria jugar-hi Aliança Catalana, la formació independentista d’ultradreta que s’estrena a la cambra catalana amb dos escons. Abans, però, es constituirà una Mesa d’Edat presidida pel diputat de més edat i els dos més joves i es llegirà el nom de tots els diputats electes sorgit dels comicis.
Els vots delegats
Per afegir més incògnites a l’equació, caldrà veure si es tenen en compte els vots dels diputats de Junts Lluís Puig i Carles Puigdemont, que es troben a l’exili. El ple començarà amb una Mesa d’Edat formada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox) que podria admetre aquests vots tot i l’oposició del TC, que dimecres va anul·lar el vot telemàtic de Puig durant la passada legislatura arran d’un recurs del PSC. Sense cap majoria clara a dia d’avui, aquests dos vots podrien ser determinants. Res no fa pansar que no es compti el vot d’un altre diputat, Ruben Wagensberg, ja que ha sol·licitat delegar el vot amb una baixa mèdica malgrat ser actualment a Suïssa
