El Parlament rebutja instar el Govern a establir una “moratòria total” de nous projectes de ramaderia industrial a tot el territori català. S’ha rebutjat amb els vots a favor només d’En Comú i la CUP-NCG. En aquesta línia de vot, els grups parlamentaris han coincidit en el fet que cal “acabar de definir el concepte de macrogranges” i exigir el compliment de la normativa laboral, especialment en l’ús de falses cooperatives i falsos autònoms. Al mateix temps, el ple ha demanat a l’executiu aprovar un decret que fixi els límits a les macrogranges per a mitigar la crisi climàtica i la cohesió territorial.
El diputat d’En Comú Podem Lucas Silvano ha defensat la moció què han proposat perquè argumenten que “cal un Pla de reconversió ramadera a Catalunya”.”No pot ser que s’estableixi una macrogranja a pocs quilòmetres d’altres granges petites”, ha dit, tot afegint que “és una mala notícia que en els últims anys s’hagi tancat una de cada deu granges des del 2010, en un context d’expansió del sector”.
La diputada del PSC Anna Maria Ibarra s’ha mostrat bastant crítica amb el text de la moció. “Tant la ramaderia extensiva com la intensiva han de ser complementàries i, segons l’escrit, la ramaderia intensiva s’assimila a un model negatiu”, ha dit. Així, els socialistes s’oposen a reduir la cabana ramadera intensiva en un 50% el 2030, tal com proposa el quart punt de la moció. Sobre l’elaboració, aquest 2022, d’un Pla de recuperació d’aqüífers i aigües contaminades, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, com marca el mateix punt de la moció, han votat en contra perquè “no es parla del vessant econòmic que pretén finançar el Pla”; un punt què s’ha acabat rebutjant en la votació.
El diputat de JxCat Salvador Verges ha avançat que el seu grup parlamentari no permetrà que el terme “macrogranja” aparegui en cap text llei del Parlament. “Hem de definir millor aquest concepte i no anar el que és fàcil i limitar els caps de bestiar”, ha opinat. A la vegada, Verges afirma que no cal “criminalitzar” la ramaderia intensiva ni extensiva. Com a exemple, ha posat el cas de Noel, una gran empresa del sector alimentari de la Garrotxa: “son el número u a Olot. Cal ajudar a l’empresariat. En els últims anys han diversificat el negoci i estan creixent gràcies a diversificar les seves línies de negoci; un fet que repercuteix directament en l’economia de la zona”. “Fan falta dades, trepitjar el territori, escoltar, debatre i, després, votar”, ha sentenciat.
Els grups parlamentaris d’ERC i la CUP-NCG han votat a favor de la totalitat de la moció. “Es vol una economia sostenible que torni a les mans de la ciutadania. La terra per a qui treballa amb drets i llibertats. Això va d’equilibri i protecció del medi, en aquests moments difícils”, han coincidit. Els dos grups s’han aturat a destacar la rellevància de potenciar la compra pública de producció ecològica de petita escala, mitjançant plecs específics, en els contractes del sector públic. Tots els grups també hi han estat d’acord i aquest punt sí s’ha aprovat.
El PPC, per la seva banda, ha optat per dividir el sentit del seu vot. “Sí a un tracte digne dels animals. No als punts que farien inviables la producció de carn a Catalunya”, ha asseverat Alejandro Fernández, president del grup parlamentari. En la mateixa línia que JxCat, els populars consideren que la ramaderia intensiva és compatible amb l’extensiva. Així, Fernández ha votat en contra de la limitació dels monopolis de subministrament d’aliments, de productes zoosanitaris i serveis d’atenció veterinària; un punt què el Ple ha rebutjat de la mateixa manera.
El diputat de Cs Matías Alonso creu que el text de la moció presentada pels comuns és “un rentat de cara” per les declaracions que va fer del ministre Garzón, en una entrevista per a un rotatiu britànic, afirmant que “Espanya exporta carn de mala qualitat d’animals maltractats”. D’aquesta manera justifica el seu vot contrari a la totalitat de la moció. “La ramaderia espanyola, i per extensió la catalana, està regulada a uns nivells que compleixen grans requisits d’exigència europeus”, ha assegurat. En conseqüència, ha rebutjat el reconeixement dels segells qualitatius de la producció i comercialització de la carn, entre altres, per garantir-ne la traçabilitat; un punt què s’ha acabat aprovant.
El diputat de Vox Antonio Ramón López, ha utilitzat una línia d’argumentari més sarcàstica que la resta de grups. “Volen que es mengi quinoa i si decidim comprar carn ha de ser de ramaderia extensiva. Pels altres volen enciam i per a vostès mateixos volen mitjanes de carn”, ha denunciat. Tanmateix, s’han oposat a garantir els objectius de reducció d’emissions d’amoníac; un punt que justament la resta de grups a la cambra han acabat validant.
Per altra banda, el Ple ha rebutjat incorporar l’obligatorietat del tractament de purins a planta per a grans explotacions ramaderes i establir un pla de suport a la producció local de farratges autòctons i d’intensificar el suport a la petita i mitjana empresa.
Per últim, gràcies al vot d’En Comú podem, ERC, JxCat, la CUP-NCG, PSC i PPC s’ha aprovat garantir, a través d’ajudes, la instal·lació d’escorxadors de baixa capacitat i escorxadors mòbils d’accés per als productors independents.
