El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, veu en “l’estatalitat d’Andorra” unes possibilitats “extraordinàries” per projectar la llengua catalana, sobretot internacionalment. Tot plegat, segons ha dit, tenint en compte que el Principat és un “referent” i en un moment en què el domini lingüístic “està patint”. Rull ha fet aquestes afirmacions després de visitar la Casa de la Vall andorrana aquest dilluns, seu de l’antic parlament del país. Ell i el seu homòleg al Principat, el síndic general, Carles Ensenyat, han signat un memoràndum per establir un marc de relacions formals entre la cambra catalana i el Consell General d’Andorra. Tot plegat permetrà planificar estratègies compartides en qüestions que afecten els dos territoris.
Respecte a l’oficialitat del català a les institucions europees, el síndic general andorrà ha dit que al país els “aniria molt bé”, ja que aquest fet implicaria que totes les directives i reglaments els arribessin en la seva llengua i, per tant, els seria molt més fàcil poder-les aplicar. Per aquest motiu, ha explicat que des del govern del Principat s’està demanant “de forma activa”, ja que aquest pas els evitaria haver de fer traduir tota aquesta documentació.
Pel que fa al memoràndum signat aquest dilluns, Rull ha destacat que aquest suposa el primer marc de relacions formals entre totes dues institucions i que amb la signatura d’aquest dilluns s’ha culminat una tasca que va començar en l’etapa en què Anna Erra era la presidenta de la cambra catalana. En aquest sentit, ha explicat que s’ha parlat sobre diversos temes de salut, infraestructures i urbanisme que afecten els dos territoris, a més d’estratègies per poder-se adaptar millor a la situació d’emergència climàtica.
El president del Parlament ha destacat el fet que Andorra tingui el català com a “llengua única” a la cambra i que el Consell General sigui una de les institucions parlamentàries més antigues d’Europa “amb continuïtat en el temps”. Així, ha detallat que aquests són dos aspectes on hi ha certes diferències amb Catalunya, on el català s’utilitza de manera “preeminent” a la institució i on, històricament, la trajectòria de la cambra no ha estat continuada.
Rull i el seu homòleg andorrà també han coincidit que el memoràndum permet enfortir el diàleg i millorar la situació dels treballadors transfronterers. Aix, Ensenyat ha dit que les relacions entre el Parlament i el Consell General havien estat “més aviat febles” en els darrers quinze anys. Un fet que, ha exemplificat, havia comportat alguns “dubtes”, com ara en el cas de l’aplicació de les restriccions de mobilitat derivades de la covid-19, en què l’estat espanyol tenia la frontera oberta però Catalunya la mantenia tancada.
Altres aspectes vinculats a aquest acord són de caràcter tècnic, com ara facilitar el desplaçament de treballadors de les diverses cambres per fer formació, demanar assistència o millorar en termes de digitalització i desburocratització de l’administració, entre d’altres. Ensenyat també ha dit que s’està treballant en un acord similar amb el Congrès dels Diputats, que es podria signar a l’octubre. De fet, la cambra andorrana ja ho ha formalitzat amb el parlament francès i el de Mònaco i espera també fer-ho aviat amb Sant Marino.
