El xoc entre Oriol Junqueras i Marta Rovira es va accelerar el 2023. Dos dies després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, en una executiva, l’aleshores president d’Esquerra va preguntar al vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López (durant el punt de “precs i preguntes”, al final de la reunió) com estaven les converses amb el PSC. López (ara candidat de Junqueras a la secretaria general adjunta) va explicar que el pacte ja estava “tancat”, davant la sorpresa de l’executiva, tal com relaten a l’ACN fonts presents a la reunió. Junqueras nega que hagués precipitat el pacte sense un debat previ a la direcció, fet que denuncien altres veus. De fet, Junqueras afirma que va ser Rovira qui va accelerar l’acord amb el PSC.
El 2023 és un any clau per entendre les desavinences entre Junqueras i Rovira. Després de la devallada electoral de les eleccions municipals del maig i de les espanyoles del juliol ERC havia de centrar-se en els pactes dels ens municipals i supramunicipals. El partit havia centrat la campanya en alertar dels possibles acords de la “sociovergència”. I és per això que part de la direcció preferia no precipitar-se i esperar a tancar qualsevol entesa amb el PSC, tant als ajuntaments com a les diputacions.
El 25 de juliol de l’any passat, només dos dies després de les eleccions a les corts espanyoles, ERC va anunciar que entrava a formar part del govern de la Diputació de Barcelona al costat de PSC i Comuns. El possible acord ja sonava abans dels comicis del juliol, però des de Calàbria el negaven. Després de la cita del dia 23, el pacte es va precipitar, de manera que ERC entrava a formar part del tercer ens amb més pressupost del país, només per darrere de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
Diverses fonts consultades per l’ACN presents a l’executiva del mateix dia 25 expliquen que, en el punt de “precs i preguntes”, Junqueras va preguntar a Oriol López com estava el tema de la Diputació de Barcelona. “Ah sí, ja està tancat”, va respondre el vicesecretari general de Coordinació Interna d’ERC -i actual candidat de Militància Decidim a la secretaria general adjunta-, tal com relaten diversos dirigents que van assistir a la reunió. El portaveu del partit a la Diputació, que esdevindria vicepresident segon a l’ens, va tancar els serrells del pacte.
Però la majoria de l’executiva desconeixia -així ho asseguren- que el pacte ja estava tancat, i apunten que Junqueras el va precipitar sense permetre un debat previ al si de la direcció republicana. De fet, durant el seu discurs d’ahir, Rovira ja apuntava a aquest relat: “El pacte de les Diputacions del 2023 em van fer patir molt, perquè es va escapar dels àmbits de decisió del partit. No s’explica en termes de governança i objectius”.
I continuava: “Sortíem d’una campanya de municipals on vam criticar durament els pactes sociovergents. I creia que havíem de ser molt més exigents o jugar a la geometria variable. Però se’m va escapar de les mans, crec que no va estar ben gestionat cap a altres forces polítiques amb qui vam negociar, ni es va explicar ni debatre prou internament”.
Per la seva banda, Junqueras nega que ell tanqués el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. També afirma que no és cert que es precipités la decisió sense un “debat previ” al si de la direcció. De fet, Junqueras assegura que va ser Rovira qui va enllestir l’acord i que, en una reunió, la secretària general va afirmar que l’entesa amb el PSC “ja estava feta”.
El xoc de la tardor
L’altre episodi -ja explicat- que va tensar Rovira i Junqueras és l’intent del president d’ERC, la tardor del 2023, de ser el candidat a les eleccions al Parlament -quan s’havien de celebrar el 2025- en detriment del president de la Generalitat, Pere Aragonès. L’encara líder del partit estava (com ara) inhabilitat per la condemna del Suprem, però va posar damunt la taula l’opció d’encapçalar la llista d’ERC. Aleshores ERC i PSOE tancaven el pacte per la llei d’amnistia, i Junqueras es va reunir amb Rovira i Aragonès a Ginebra.
La secretària general, que ja feia mesos que intuïa les intencions de Junqueras, li va recordar que, d’una banda, segurament encara no se li hauria aplicat l’amnistia. I que, per altra banda, no podia ser que el candidat d’ERC no fos el president de la Generalitat, i que s’entendria com una esmena a la totalitat a l’obra del govern d’Aragonès. El xoc era tan gran que fins i tot es va posar damunt la taula l’opció de prendre la temperatura entre la militància amb un congrés extraordinari, per constatar si les bases preferien Junqueras o bé Aragonès com a candidat. Aquesta opció es va acabar descartant.
Junqueras nega aquests fets, tot i que diverses fonts del seu entorn insisteixen que era “natural” que el líder del partit fos el candidat a les eleccions, perquè estava més ben valorat que Aragonès.
