JxCat inicia aquest dissabte el seu congrés fundacional, que s’allargarà fins el 3 d’octubre. La formació culminarà a l’estiu les passes per constituir-se com a partit sota el lideratge de l’expresident Carles Puigdemont. La gran incògnita és el desenllaç de les negociacions amb el PDeCAT, encara encallades. JxCat escollirà la direcció el 9 d’agost i, si no hi ha acord entre les parts, l’entorn del president del PDeCAT, David Bonvehí, es quedarà sense opcions d’entrar a l’executiva. JxCat no decidirà fins el 3 d’octubre si avala la doble militància -gran escull de les converses-, amb l’aprovació de la ponència organitzativa, al final del congrés telemàtic. El PDeCAT ja ha instat els seus associats a deixar el partit si volen entrar a JxCat.
L’acte polític que donarà el tret de sortida del congrés fundacional de JxCat comptarà la intervenció telemàtica del propi Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. També hi participaran presencialment el president de la Generalitat, Quim Torra, i els “presos polítics” de JxCat: Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sànchez, que estaran físicament al plató des d’on es conduirà l’acte. També intervindran ‘in situ’ els presidents dels grups al Parlament i Senat, Albert Batet i Josep Lluís Cleries, i la portaveu al Congrés, Laura Borràs.
Per contra, l’expresident del Govern Artur Mas no hi intervindrà. L’exlíder del PDeCAT continua sense trencar el seu silenci enmig de les negociacions del seu partit i l’espai de JxCat -per qui va fer campanya en les eleccions del 2019.
Primeres votacions
Entre les 15 hores d’avui i les 15 hores de diumenge tindran lloc les primeres votacions del congrés fundacional de JxCat. Els més de 2.200 militants del nou partit -que mantindrà el nom de Junts per Catalunya, segons va assegurar dijous Marta Madrenas- aprovaran el reglament del Congrés; els membres de la Mesa -es proposa que l’exconseller Lluís Puig la presideixi-; els redactors i el reglament de les dues ponències; l’estructura dels òrgans de govern; i la ratificació dels resultats.
L’equip de la ponència político-estratègica la lideraran Comín i Rull, al costat de Sànchez, Elsa Artadi i Madrenas, entre d’altres. La ponència organitzativa la pilotarà un equip encapçalat per Damià Calvet, Gemma Geis i Toni Morral. Aquest text serà el que plasmarà si el nou partit admet o no la doble militància. Les dues ponències s’aprovaran el 3 d’octubre, després d’un període d’esmenes durant el setembre.
Direcció i candidats
La segona votació d’aquest congrés de 10 setmanes arribarà els dies 7, 8 i 9 d’agost, quan es decidiran els càrrecs a la presidència, la secretaria –general, organitzativa i de finances- i les vicepresidències -quatre com a màxim-, amb llistes tancades. També es triarà la resta de l’executiva, que comptarà amb un total de 21 persones, en una votació amb llistes obertes i paritàries.
Tot apunta que Puigdemont ocuparà la presidència del partit, i que Sànchez n’ostentaria la secretaria general. També hi aspiren altres dirigents de JxCat, com el conseller Miquel Buch, que fa mesos ha mostrat la seva voluntat de tenir un alt càrrec en la nova organització, o la consellera Meritxell Budó.
Per altra banda, els consellers Jordi Puigneró, Damià Calvet i la líder a Madrid, Laura Borràs, però també Madrenas, es mantenen a la travessa per ser el número dos ‘efectiu’ a la llista electoral. El cap de llista es reserva per a Puigdemont, que encara no ha confirmat si vol ser el número u de la candidatura, tot i que moltes veus li ho demanen.
Torra encara no ha anunciat la data de les eleccions, tot i que ja la té decidida. La crisi sanitària obliga JxCat a celebrar un congrés fundacional telemàtic, però també fa que el calendari electoral estigui subjecte a canvis en funció del desenvolupament de la pandèmia de la covid-19. En cas d’eleccions anticipades abans del 3 d’octubre -quan acaba el congrés de JxCat- la direcció del nou partit que surti de la votació del 9 d’agost pilotarà el procés de primàries pe escollir la llista i el programa electoral. Artadi insisteix, però, en allunyar les eleccions.
Amb o sense el PDeCAT?
A banda del congrés, JxCat encara manté negociacions amb el PDeCAT a dia d’avui. El partit de Bonvehí, però, ja calcula els suports que té a nivell territorial per si s’ha de presentar en solitari a les eleccions, en cas de trencament de les converses. Aquest escenari ja l’han promogut en diverses ocasions el propi Bonvehí i el portaveu del partit, Marc Solsona. El president demòcrata va enviar ahir una carta als associats per denunciar que el mandat de les bases del PDeCAT de transitar cap a JxCat “no ha estat possible” perquè JxCat no ha garantit que el Partit Demòcrata hi sigui.
El principal escull és la fusió orgànica del PDeCAT en la nova estructura de JxCat. La pugna ideològica també allunya una entesa, ja que l’entorn de Bonvehí i Solsona reclama “mantenir” el llegat del PDeCAT, que es reivindica com a “espai de centre”. Per altra banda, els crítics de Bonvehí a la direcció del partit i els integrants de JxCat defensen que el nou partit ha d’abraçar posicions d’esquerres.
Els estatuts del PDeCAT no permeten la doble militància. Solsona ja va demanar ahir als associats del partit que siguin “honestos” i es donin de baixa de la formació si volen marxar a JxCat. Tot i això, el Partit Demòcrata no preveu sancionar els militants que s’incorporin a JxCat, tot i que no ha decidit què farà amb els membres de la direcció. La ponència organitzativa de JxCat que s’aprovarà el 3 d’octubre detallarà si el nou partit permet o no la doble militància. De moment, la dirigent del PDeCAT Montse Morante ja ha abandonat l’executiva del partit per sumar-se a JxCat.
“El 25 de juliol no s’acaba res”, tal com ha repetit Artadi contínuament. Així doncs, les negociacions entre JxCat i PDeCAT es podrien allargar durant l’agost -però ja sense opció per a Bonvehí de situar dirigents afins a la direcció del nou partit. L’endreça de l’espai postconvergent es continua eternitzant, si bé ara ja hi ha un horitzó: el 3 d’octubre JxCat serà un partit polític nou. La proposta dels “presos polítics” de JxCat -rebutjada per la majoria de l’executiva del PDeCAT, on Bonvehí manté majoria- establia que el PDeCAT havia de decidir si s’integra o no a JxCat, com a molt tard sis mesos després de la creació del nou partit.
