El Moviment per la independència (MxI) celebrarà el pròxim 18 de maig l’acte de cloenda de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, la qual aportarà un nou full de ruta pel país. Abans que tingui lloc l’acte de cloenda, l’entitat ha radiografiat a través d’un manifest la situació actual del país i, concretament, del moviment independentista, el diagnòstic de la qual és que cal un” canvi radical” que “sacsegi l’escenari polític i social”. El full de ruta, que pot consultar-se a la pàgina web de l’entitat, proposa “treballar per projectes, de forma autònoma però coordinada pels fronts polític, social, institucional, econòmic i projectes de país, amb un objectiu comú: crear les condicions per poder instaurar la República catalana, defensar-la i mantenir-la“.
A l’escrit, el MxI constata que el país, “més que mai”, necessita les “màximes cotes d’autogovern, començant per aturar el dèficit fiscal i seguint per la renovació en profunditat de la classe política”. “No tenim ni poder polític, ni militar, ni econòmic. Només tenim la força de la gent i les conviccions democràtiques. Per tenir la força de la gent, una força incontestable, hem de tornar a tenir un projecte que engresqui, que sigui desitjable i creïble” exposa. Asseguren que la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi aporta aquest projecte, el qual defineixen com “un projecte fet per la gent i per a la gent”.
El MxI assenyala com a primer gran error el fet de “no mantenir el ritme i el guió per rematar la feina amb unes eleccions plebiscitàries el 2015″, després que el moviment experimentés entre 2011 i 2014 la proliferació de forces independentistes, i un gran suport popular entre el 2015 i el 2017, quan sumava prop de 2,3 milions de votants. Tanmateix, l’entitat lamenta que en aquell moment “no es va entrar a definir el país que volem per atreure més suport”.
L’entitat constata també que l’octubre del 2017 va fallar tothom excepte la gent, criticant durament que la classe política no sabés preveure el nivell de violència de l’estat, i que entitats com l’ANC tampoc no dirigís posteriorment la mobilització que tothom esperava que fes a partir del moment de la proclamació de la República catalana. Els intents de l’Estat per enterrar l’independentista no van aconseguir que la societat perdés l’interès per la independència (l’entitat recorda les eleccions del 21 de desembre o l’aplicació del 155); no obstant això, i a ulls de l’MxI, “la manca d’unitat i de projecte va causar la gran davallada que hem patit des de llavors”.
Critica que “els partits polítics o han decidit actuar dins el marc institucional establert, tensant més o menys la corda i amb més o menys habilitat, o estan immersos en debats existencials. Uns i altres semblen actuar amb l’objectiu de la independència en un horitzó llunyà“. També lamenta que “posar l’amnistia i el dret d’autodeterminació sobre la taula ha servit per traslladar l’epicentre de la batalla política a Madrid, deixant al descobert les febleses del règim del 78 i els errors de la transició”, a la vegada que els partits independentistes han “ensenyat les seves grans febleses per gestionar la Generalitat de forma mínimament eficaç”.
Les organitzacions de la societat civil també reben crítiques, ja que segons l’entitat “han passat de ser els motors del procés o bé a tornar al seu espai de confort, amb la vista posada en un futur llunyà, o bé a agafar la bandera dels indignats i confondre l’adversari”.
El full de ruta que l’entitat presentarà el pròxim 18 de maig dibuixa dos escenaris davant aquesta situació: d’una banda, la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat espanyol i, de l’altra, la Declaració unilateral, tot definint les feines a fer en cada cas. “Només si ens preparem pel segon escenari podrem aconseguir treballar en el primer” manifesten.
