Dos mesos després de la seva conformació, el Govern ja té enllestida i en marxa gairebé la totalitat de la seva estructura. Els darrers mesos el Consell Executiu ha aprovat el nomenament de 138 alts càrrecs. Ho ha fet en deu reunions, amb la primera el 13 d’agost, cinc dies després de la investidura de Salvador Illa. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha lloat en diverses ocasions “l’experiència acreditada” de tots els nomenats. Un dels denominadors comuns en gran part dels casos és la seva trajectòria pel món local: la meitat dels nous alts càrrecs, 71, ha passat per ajuntaments o diputacions. De fet, de tots aquests n’hi ha 35 que estaven exercint com a regidors o alcaldes o que treballaven al consistori en el moment del nomenament.
Dels 138 nomenaments aprovats pel Consell Executiu els darrers dos mesos, la meitat (el 51%) ha passat per un ajuntament o una diputació, segons dades recollides per l’ACN dels acords de Govern publicats. En alguns casos es tracta de persones que durant la seva trajectòria han estat regidors o alcaldes dels seus municipis i que, anys més tard, han fet el salt a la Generalitat. En d’altres, són professionals amb perfils tècnics especialitzats en una temàtica concreta, com l’habitatge o el feminisme que han passat a ocupar posicions de responsabilitat al Departament del ram.
Concretament, 61 persones han dedicat part de la seva carrera als ajuntaments. D’aquestes, 41 han estat alcaldes o regidors del municipi. Paral·lelament, n’hi ha 21 que han estat en una diputació -en alguns casos, mentre també eren regidors o alcaldes del seu municipi-. Un exemple és el de Víctor Puga, actual secretari de Territori, que va ser alcalde de l’Escala fins el 2022 i que també va ser diputat a la Diputació de Girona en dues etapes; o bé el cas del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, que va ser alcalde de Sant Jaume d’Enveja i que, fins ara, era diputat a la Diputació de Tarragona.
20 regidors o alcaldes s’incorporen a les files del Govern
L’aposta del Govern per l’experiència municipalista també ha tingut una afectació als ajuntaments i a les diputacions en el present, però. D’aquests 71 nous alts càrrecs que en algun moment de la història han passat pel món local, n’hi ha 44 (el 32% del total) que han abandonat les administracions municipals o supramunicipals on treballaven per poder accedir al nou càrrec. 35 dels nomenats eren en ajuntaments fins fa poques setmanes, i 20 d’aquests eren alcaldes o regidors.
Alguns exemples d’aquest cas són l’actual secretari de governs locals i relacions amb l’Aran, Xavier Amor, que era alcalde de Pineda de Mar des del 2007; l’històric regidor de Granollers -i també exdiputat- Jordi Terrades, que ara és secretari general de Territori, o la ja exalcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, que ara és delegada del Govern a Barcelona.
Experiència al govern espanyol
El món local, però, no és l’única pedrera d’on el Govern mira de buscar nous alts càrrecs. Alguns dels nomenats han dibuixat la seva carrera professional al govern espanyol, liderat els darrers anys pels socialistes i que també ha servit com a planter per al ‘sottogoverno’. Concretament, set persones tenien un càrrec que depenia del govern espanyol en el moment del nomenament, ja fos com a assessor d’algun ministeri o amb càrrecs de responsabilitat en subdelegacions del govern a Catalunya.
En total n’hi ha 15 que han tingut vinculació amb el govern espanyol, sigui ara o en el passat. És el cas de Mònica Belinchón, directora general d’Estratègia, Anàlisi i Prospectiva, que ha format part del gabinet d’Educació i FP del 2021 al 2022 del govern espanyol i va ser coordinadora de la direcció adjunta del gabinet de la Presidència entre el 2020 i el 2021; David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, que va formar part del gabinet de Presidència del govern espanyol del 2018 al 2022; o de Josefa Beltran, actual secretària de Polítiques Educatives, que era subdelegada del govern espanyol a Barcelona fins ara.
Part dels nous alts càrrecs han fet camí pel Parlament, també. En són un total de 10. Alguns eren diputats d’aquesta mateixa legislatura -han hagut de renunciar a l’escó-, com Víctor Puga, Raúl Moreno o Pol Gibert, mentre que altres, com Sílvia Romero o Juli Fernández Iruela, ho havien estat en legislatures anteriors.
President i consellers prediquen amb l’exemple
Si gran part dels nous alts càrrecs han fet camí per ajuntaments, Illa i els seus consellers no en són una excepció. Dels 17 membres del Consell Executiu, entre president i consellers, 11 han estat representants en diversos ajuntaments. És el cas del mateix Illa, que va ser alcalde de la Roca del Vallès el 1995 però que també va ser gerent d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, qui també va ocupar un càrrec al consistori barceloní anys més tard va ser el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que va ser gerent de l’Ajuntament fins al seu nomenament.
Al Govern hi ha tres exalcaldes: Illa, de la Roca; Núria Parlon, de Santa Coloma de Gramenet; i Eva Menor, de Badia del Vallès. Paral·lelament, set han estat regidors: Alícia Romero, de Mataró; Ramon Espadaler, de Sant Quirze de Besora i de Vic; Sílvia Paneque, de Girona; Esther Niubó, de Castelldefels; Miquel Sàmper, de Terrassa; Òscar Ordeig, de la Seu d’Urgell; i Berni Álvarez, de Tarragona.
Dels 17 membres del Govern, Sàmper, Menor i Ordeig han passat, també, per alguna de les diputacions. I dos dels membres de l’executiu han tingut responsabilitats al govern espanyol: Illa en va ser ministre de Sanitat, i l’actual consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, va ser secretària general d’Inclusió durant el 2024, però anys abans havia estat vinculada al Ministeri formant part d’un equip d’investigadors dedicat a avaluar els itineraris d’inclusió associats a l’Ingrés Mínim Vital.
