Fa quasi un any el Parlament encenia la flama de la tardor més calenta que ha viscut Catalunya el segle XXI. L’aprovació per lectura única, una reforma del reglament que fou avalada pel Tribunal Constitucional, de les lleis del referèndum i la de transitorietat jurídica encetaven un curs polític que avui viu sota l’atenta mirada d’una societat civil que és conscient del preu que estan pagant els presos i preses polítics, com també els exiliats, però que exigeix respostes que vagin més enllà de l’autocrítica i el mantra d’eixamplar la base.
L’escenari actual dista molt del del 2017, avui el president Torra presentarà en societat el full de ruta del Govern al Teatre Nacional de Catalunya. La conferència, ‘El nostre moment’, posarà en relleu les mobilitzacions populars com una via per aplanar el camí cap a la República, exposarà cap a on pot anar el posicionament de l’executiu quan arribin les sentències dels judicis polítics i navegarà sobre els conceptes de la desobediència, el diàleg amb el Gobierno i la ruptura amb l’Estat.
La societat civil no vol rebre més lliçons
Aquest nou curs polític no pot ser més atípic, amb presos i exiliats hi ha un sector del republicanisme que observa perplex l’evolució dels discursos, massa sovint carregats d’un excés d’ingenuïtat. A diferència de fa 365 dies, el president de la Generalitat no és una figura de trajectòria política, és un personatge que té davant seu l’oportunitat de trencar els esquemes de l’autòmat del missatge i els pactes de despatx. Quim Torra es troba davant del seu moment, un moment on la tolerància a l’engany és mínima. Serveixi el primer congrés de tuitaires celebrat a Celrà d’exemple, on la figura de Rufián va sortir molt malmesa tot i exhibir el mateix tarannà que l’ha fet popular. Xiulat i increpat per la seva teoria sobre la unitat, algunes de les intervencions del públic van fer visible el malestar latent d’un moviment que ja no compra algunes expressions que abans gaudien d’un favor majoritari.
La Mar sí em representa. pic.twitter.com/09WFo8DsDG
— Kasper Juul (@KasperJuul_0) 1 de setembre de 2018
Situació que també s’ha reproduït en altres actes on el número 1 d’ERC al Congreso repeteix la situació -injusta- en la qual es troben els líders del partit. Un discurs que en alguns sectors no funciona, símptoma de l’esgotament que suposa que des del mes de novembre passat no s’hagi articulat una estratègia que esperoni els ànims republicans.
Exemple del xantatge emocional. No funcionarà sempre i ofèn a molta gent desconeguda que també ha fet sacrificis. Rufián: “Jo tinc l’honor de representar un partit que va tenir a la Guàrdia Civil a les portes de la conselleria d’Economia”. La plaça: “I? Nosaltres també hi érem!”. pic.twitter.com/gVXkQmR6hr
— Kasper Juul (@KasperJuul_0) 3 de setembre de 2018
El Govern es mou en bloc?
Sí, la mobilització popular és imprescindible. Sí, la unitat popular comença en els municipis, amb assemblees republicanes. Sí, l’executiu no ha d’acceptar cap sentència del judici polític que no sigui la de la llibertat de tots els presos i preses. Però tot això no serveix per a res si el Govern no resta cohesionat i preparat per aquest nou embat. Perquè el moll de l’os no és cap altra que el de preguntar-nos si aquest executiu està preparat per respondre a l’amenaça i l’aplicació del 155 sense esquerdes.
Quim Torra té l’oportunitat de defugir de repetir els errors d’antany i oferir un missatge al republicanisme on expliqui obertament els costos que pot tenir la proclamació i defensa de la República. Reincidir en el paternalisme quan les porres no varen derrotar la voluntat de votar és prendre els ciutadans per estúpids. I ell, que era al carrer el primer d’octubre, té l’oportunitat de fer un pas endavant. La República no es demana, es guanya. I aquesta victòria té un preu, i és decisió dels ciutadans si accepten, o no, aquest cost. ‘El moment és nostre’, de tot el moviment republicà, però de res servirà un poble mobilitzat si no hi ha un govern que executi.
