Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha revocat l’aprovació de l’anomenat eix verd de Consell de Cent en considerar que per tirar-lo endavant s’havia d’aprovar una modificació urbanística del Pla General Metropolità (PGM) i no només una llicència d’obres ordinàries. Es tracta d’un dels principals projectes del passat govern d’Ada Colau.
D’aquesta manera, el jutge dona la raó a Barcelona Oberta, la Unió d’Eixos Comercials i Turístics, i condemna el consistori “a retornar les actuacions en l’estat que es trobaven amb anterioritat a la seva aprovació”.
Modificació del PGM
La sentència, de 19 pàgines, es basa en diversos informes pericials aportats per l’entitat demandant i també pel consistori, i considera que el canvi en la mobilitat de Consell de Cent suposa una modificació substancial dels usos previstos al PGM, que inclou que les vies locals serveixen per connectar amb les vies bàsiques. Tot i que les obres ja s’han fet, ara el jutge determina que no es pot fer, perquè només permet la circulació dels vehicles amb origen o destí a cada tram de carrer i expulsa la resta, cosa que impedeix utilitzar la via com a connexió amb altres carrers.
Segons la sentència, “la nova concepció que es pretén amb les reformes realitzades és que el vial passi a ser una via cívica, deixant de ser una xarxa de via local, i aquest canvi no es pot materialitzar en un projecte d’obres ordinari”. Per tot això, revoca l’acord d’aprovació dels projectes executius, ja que no respecten la funcionalitat i els usos que el PGM donava a aquest carrer. En concret, es tracta del tram entre els carrers Casanova i Bruc, i la nova plaça situada a l’encreuament amb Enric Granados.
D’altra banda, el magistrat també dona la raó a Barcelona Oberta en el sentit que no consta cap informe o memòria sobre possibles alternatives de mobilitat ni altres estudis econòmics, socials o ambientals realitzats.
El jutge també sentencia que les obres no es podien adjudicar de forma fragmentada sense un informe que ho fonamentés. L’Ajuntament va dividir el projecte en quatre expedients, que es va subdividir en diversos trams, que van donar lloc a 20 projectes executius d’obres. La llei impedeix de forma genèrica fragmentar les obres excepte quan hi hagi un informe independent previ que ho justifiqui.
