Aquest dimarts, 19 de setembre, és un dia clau pels drets lingüístics dels catalanoparlants, ja que el Consell General d’Afers Europeus es reuneix per abordar per primer cop la petició d’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, després que l’Estat espanyol ho demanés, en el marc de les negociacions entre el govern en funcions i els partits independentistes catalans per a la investidura. L’oficialitat del català a les institucions europees és una reclama que els partits sobiranistes demanen des de fa anys, i que l’Estat espanyol mai ha atès com calia. De fet, tal com va revelar Plataforma per la Llengua, Espanya va mentir descaradament en afirmar que ho havia demanat i que la Unió Europea va denegar-ho. Ara, davant la necessitat de complir amb l’independentisme, sobta veure els membres del govern espanyol defensant l’idioma del qual tant s’ha renegat a Espanya al llarg de la història.
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, tan bon punt ha arribat a la reunió en què els titulars d’Afers Europeus abordaran l’oficialitat del català, el basc i el gallec, ha recalcat que totes tres llengües tenen “milions” de parlants, i ha assegurat que així ho defensarà a la reunió amb els seus homòlegs europeus.
“El català el parlen més de 10 milions de persones, més que altres llengües que ara són oficials“, ha dit el ministres d’Exteriors, segons recull l’ACN. Albares ha afirmat que explicarà a la reunió “l’especificitat del règim lingüístic espanyol, que és pràcticament únic a la UE”. “El multilingüisme és un dels objectius i valors de la UE”, ha reivindicat.
Albares també ha dit que argumentarà que el català, el basc i el gallec també es poden utilitzar ara al Congrés. El ministre també treurà pit que la petició perquè es puguin utilitzar a les institucions europees “no és nova”, sinó que “fa gairebé 20 anys que Espanya ho demana”, tal com ha afirmate ell mateix, malgrat tractar-se d’una flagrant mentida. El ministre, però, ha assenyalat que l‘Estat té acords administratius per poder utilitzar les tres llengües en diferents institucions europees i que Espanya n’assumeix el cost. També ha insistit que aquestes llengües estan reconegudes com a cooficials al Tractat de Lisboa, que permet traduir l’instrument legal al català, el basc i el gallec.
