La militarització de les fronteres, lluny de ser una mesura per impedir l’arribada de persones migrants i refugiades, és un milionari negoci del qual els bancs també en treuen profit a base de realitzar milionàries inversions. El nou informe del Centre Delàs, que aborda el finançament de la militarització i la guerra de les fronteres al Mediterrani, exposa els bancs que “alimenten la guerra de fronteres a la Mediterrània”, així com la milionària despesa que hi fan, aproximadament de 14.000 milions d’euros.
L’informe revela que un total de 44 institucions financeres amb seu a l’Estat espanyol han destinat en només dos anys (2020-2022) més de 14.308 milions de dòlars a través de 4.679 operacions a finançar 12 empreses d’armament que participen i dominen “el negoci de la militarització de les fronteres i els estats del Mediterrani”. “Tot indica que sense el suport dels bancs no es podrien dur a terme les accions militars, de seguretat i control a la frontera sud, accions que està àmpliament documentat que provoquen la mort de milers de persones any rere any”, exposen des del Centre Delàs.
L’estudi també exposa quins bancs espanyols participen en el finançament de la bruta guerra de les fronteres. Així, les entitats bancàries que més fons han destinat a aquestes empreses armamentístiques són el Banc Santander (4.985 milions de dòlars) i el BBVA (4.752 milions), unes xifres que representen més del 68% de l’importat total de les operacions realitzades per la Banca Armada Espanyola. CaixaBank i el Banc Sabadell tampoc són innocents, ja que han fet invertit 182 i 95 milions de dòlars, respectivament, a finançar les empreses armamentístiques.
A la vegada, l’informe també denuncia que les empreses encarregades de mantenir la militarització d’espais com la Frontera Sud, les quals han estat contractades pel mateix Govern espanyol, estan acusades per múltiples organitzacions de drets humans d’haver comès incomptables violacions dels drets humans contra les persones migrants.
El Centre Delàs denuncia que les entitats bancàries espanyoles exposades en l’informe “són corresponsables d’una de les tragèdies contemporànies més flagrants”, i avisa que “en la mesura que siguem clients d’aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners”.
