El manifest de les entitats independentistes per a la Diada Nacional de Catalunya: “Aquí no es rendeix ningú!”

Les entitats independentistes que enguany han convocat les diferents manifestacions arreu del país han dut a terme una lectura del manifest que han treballat conjuntament de cara aquest Onze de Setembre. Cada ciutat tenia la seva pròpia reivindicació, la qual no deixa de ser una de les múltiples nefastes conseqüències que suposa pertànyer a l’Estat espanyol. Tot seguit podràs consultar i llegir el manifest sencer.

El manifest de les entitats independentistes per a la Diada de Catalunya del 2024

Avui, amb motiu de la Diada nacional de Catalunya, la societat civil ens trobem als carrers, demostrant la nostra força i diversitat reafirmant-nos en el convenciment que la mobilització ha estat, és i serà un motor per assolir el nostre alliberament nacional.

Catalunya i els Països Catalans no són immunes als reptes del s.XXI i el país necessita respostes, i l’espoli fiscal és una limitació. Vivim anys marcats per la repressió i els continus atacs a la nostra llengua per part dels estats espanyol i francès. Però a més, la nostra societat es veu afectada per una desigualtat social cada vegada més profunda, que posa en perill drets polítics, socials i nacionals. També ens trobem enmig d’una emergència climàtica que requereix accions decidides i compromeses per garantir un futur sostenible per a les següents generacions. Així mateix, el creixement del discurs d’odi i l’antipolítica esdevenen una amenaça que cal combatre i que posa en perill la cohesió social.

Tot i això, els catalans sempre hem demostrat la nostra voluntat de no resignar-nos davant els reptes i les injustícies. L’Onze de Setembre és un homenatge als qui, el 1714, van defensar les constitucions i llibertats catalanes. Des de llavors, aquest país s’ha mobilitzat sempre que ha fet falta. Ho hem fet històricament, durant la dictadura, i ho hem fet també durant les últimes dècades: El 10 de juliol de 2010, les Diades Nacionals posteriors, les protestes postsentència, les mobilitzacions per la llengua… i ho continuarem fent sempre que calgui defensar els interessos d’aquest poble. Hem demostrat tants cops com ha estat necessari la potència formidable de centenars de milers de persones als carrers, en mobilitzacions que han meravellat el món i han situat la independència de Catalunya al centre de l’agenda política.

És evident, però, que davant dels reptes actuals, aquest país no pot esperar més. Per a superar els desafiaments de les societats modernes, calen les eines d’un estat propi com, òbviament, és el finançament. Per això, aquest Onze de Setembre hem de tornar als carrers reclamant la nostra independència, perquè de motius en sobren:

• Per defensar i promoure la llengua catalana
• Per garantir el deure i el dret a parlar el català, i a una educació de qualitat en el nostre idioma que continuï fent de la nostra una llengua d’acollida.
• Per garantir que els mitjans de comunicació en llengua catalana, en especial les televisions i Internet, arribin arreu dels Països Catalans.
• Per combatre la deixadesa dels nostres representants en la defensa i l’ús de la nostra llengua i per garantir el dret a viure plenament en català.
• Per eliminar l’espoli fiscal, xifrat en 22.000 milions d’euros anuals que enriqueix la hisenda espanyola en detriment del desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans
• Per disposar de tots els nostres recursos, per dissenyar actuacions de protecció i promoció social, garantir una sanitat i una educació públiques de qualitat i llocs de treball dignes.
• Per acompanyar les empreses catalanes en els reptes de la reindustrialització i descarbonització de l’economia catalana.
• Per poder decidir sobre les nostres infraestructures, garantint una mobilitat digna i sostenible.
• Per preservar i gestionar els nostres béns naturals i per garantir un futur a la pagesia catalana, que estima i cuida la nostra terra.

També hem de tornar als carrers per garantir un futur digne i just per a tots els catalans:

• Per garantir l’accés a l’habitatge a preus assequibles, garantint el dret a viure dignament als nostres barris i pobles.
• Per tal d’aturar l’espiral gentrificadora que desdibuixa i desarrela les nostres ciutats al servei dels fons voltor i el turisme massiu.
• Per revertir les desigualtats territorials d’una política d’infraestructures dissenyada des de Madrid al servei de les empreses de l’IBEX.
• Per garantir un futur digne als nostres joves, que no hagin de sobreviure entre contactes temporals i les llargues llistes de l’atur juvenil.
• Per tal que els ajuntaments catalans tinguin els recursos suficients per desenvolupar les polítiques sobre les quals tenen competències, però, moltes vegades, no el finançament.
• Per preservar i gestionar els nostres béns naturals i per garantir un futur a la pagesia catalana, que estima i cuida la nostra terra.

Estar sotmesos a l’estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per garantir un futur digne per als ciutadans d’aquest país.

La independència és un projecte per viure millor.

Malgrat tot, els partits polítics independentistes han estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret a l’autodeterminació tot i que la ciutadania catalana s’ha mobilitzat una vegada i una altra. Els hem facilitat majories parlamentàries, que uns i altres han malbaratat en discussions caïnites.

La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat on som: la Generalitat de Catalunya en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre. Un govern que nega categòricament el nostre dret d’autodeterminació i que vol tancar el conflicte polític als despatxos. Diuen, fins i tot, que han pacificat Catalunya. Que ja hi ha normalitat “autonòmica”.

Però de quina normalitat parlen? En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe que a més a més és cap de l’oposició, no pugui participar dels debats parlamentaris? On és la normalitat quan un cop d’estat judicial es nega a aplicar l’amnistia a centenars de companys i companyes independentistes? Quan els delictes de malversació, de sedició o els desordres es desvirtuen al gust del repressor?

De quina normalitat parlen? En quin país és normal que es criminalitzin entitats i ciutadans per manifestar-se, com el passat 8 d’agost. És normal que els companys dels CDR continuïn acusats de terrorisme? És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum? No, no és normal. Això és tot el que ofereix la democràcia espanyola?

Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!

Per això fem una crida a tots els independentistes: Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos! Que cadascú de nosaltres treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país! Lluitem plegats fins a la independència!

Avui, aquí, entitats diverses ens hem unit demostrant que és possible arribar a acords per les qüestions que realment importen. Demostrem que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent, i que aquí no es rendeix ningú! La societat civil hi som i hi serem, units i treballant per construir un país lliure del qual tothom se’n senti part. Davant un estat espanyol que no ofereix cap futur digne per als Països Catalans, tornem als carrers: Per la justícia, pel país i pel futur de la nostra gent: independència!

Visca Catalunya lliure!