El lloguer de temporada s’ha convertit en el nova lluita dels inquilins i del Sindicat de Llogateres perquè aquesta modalitat també incorpori un topall de preus, després que s’hagi convertit en una via d’escapament per als propietaris que volen seguir aplicant un preu de mercat. Naoufal Amrani, veí de Nou Barris, va rebre una notificació del propietari del seu pis que no volia renovar el contracte. “És una situació d’angoixa, por i injustícia”, recorda. Quan va voler negociar el preu, es va trobar amb una proposta que incloïa un increment de 250 euros mensuals i un contracte de temporada, de màxim 11 mesos, que es va veure obligat a acceptar. Mentre va buscar una alternativa, Amrani es va trobar fins a 400 aspirants per a un mateix pis.
Amrani, que treballa com a enginyer especialitzat en IA, relata que té diversos amics i veïns que s’han trobat en la mateixa situació. En el seu cas, va poder reconduir provisionalment la seva situació i acceptar signar un contracte d’11 mesos, que expira el pròxim mes de gener, i que a més d’encarir en 250 euros el preu del lloguer incloïa 1.000 euros d’honoraris per a la immobiliària. “Va ser una oferta molt i molt abusiva”, critica en una entrevista a l’ACN, que es va adonar que era un contracte de temporada, i no una pròrroga de l’anterior, en el moment de signar. Fins aleshores, havia tingut un contracte de tres anys -signat al 2018 quan encara no havien de ser mínim de cinc- i les dues parts van anar aplicant pròrrogues anuals.
Naoufal, assessorat pel Sindicat de Llogateres, ara es troba negociant amb la propietat, via intermediaris, la conversió del contracte en un de lloguer tradicional per als pròxims cinc anys abans d’haver de recórrer als tribunals i sol·licitar una mesura cautelar per seguir residint al pis on viu ara, tot i que el contracte ja hagi finalitzat.
Amb només un mes i mig de marge per buscar una alternativa, Amrani va visitar alguns pisos cada cop més lluny del barri de Nou Barris, on viu amb la seva família, fins arribar a Manresa i Igualada per si la negociació per estendre uns mesos més el contracte no prosperava. En alguns casos, va constatar que competia amb més de 400 aspirants per a un mateix pis. “Em vaig trobar amb una altra realitat molt dura. Realment, els ciutadans no tenim un dret real a l’habitatge perquè no hi ha oferta”, lamenta.
Interès creixent dels propietaris per passar al lloguer de temporada
El lloguer de temporada s’ha erigit darrerament com l’alternativa d’alguns propietaris de pisos que han volgut esquivar el topall inclòs en la Llei 12/2023 i que, de moment, només s’aplica Catalunya. Els contractes tenen una durada màxima d’onze mesos i a priori estan pensats per a professors, estudiants, directius d’empreses i professionals -o perfils similars- que hi fan estades temporals. Les empreses dedicades a aquest sector, com Guestready, admeten que han notat un interès creixent de propietaris per passar el seu pis a aquest mercat i ho atribueix al fet que estan “totalment desprotegits”.
Concretament, el ‘country manager’ de GuestReady, Lorenzo Ritella, es refereix als riscos d’impagament, d’ocupació o de no poder disposar del seu habitatge quan ho requereixen, ja que els poden necessitar al llarg dels cinc anys que, com a mínim, dura un contracte de lloguer. “Davant una situació de limitació de preus, risc d’ocupació, risc d’impagament… veuen aquesta fórmula com una manera de poder salvar-se de totes aquestes problemàtiques que comporta el lloguer tradicional”, apunta en declaracions a l’ACN.
GuestReady és una empresa present a Barcelona i altres ciutats de l’Estat i europees, a més de Dubai i Riad, que ofereix pisos a clients que fan estades temporals a les ciutats on opera per raons laborals, acadèmiques o a famílies que es troben en plena mudança i necessiten allotjar-s’hi durant dos o tres mesos d’impàs. L’empresa s’encarrega de tot el procés per al lloguer dels pisos, des de la promoció als seus portals fins a la gestió de reserva amb els clients, l’assistència 24 hores, la neteja dels apartaments i els tràmits per donar d’alta els subministraments. Uns serveis, d’altra banda, que justifiquen que el lloguer de temporada sigui més car.
“Els pisos estan moblats i perfectes per entrar, obrir l’ordinador i començar a treballar”, assenyala Ritella, que subratlla que els clients valoren la flexibilitat i que, per exemple, els lloguers es cobrin en funció del temps d’estada i no per mesos sencers.
Aquest darrer és un fet que, segons Ritella, penalitza el propietari en certa manera perquè corre el risc que el pis se li quedi buit 10 o 15 dies entre una entrada i una sortida. El perfil de propietari, en aquest cas, tant és algú que té una segona propietat i que la posa al mercat per extreure’n una rendibilitat com professionals que lloguen casa seva per ajudar a pagar-ne el manteniment mentre ells també fan estades llargues a l’estranger per motius laborals o acadèmics.
Davant l’anunci del govern espanyol de crear un registre únic de lloguer de temporada que caldrà anar renovant any a any, Ritella alerta que propietaris que només necessitin casa seva tres o quatre mesos i es quedin fora del registre hauran de deixar el seu pis vuit els altres vuit mesos “amb tots els riscos que comporta”.
“Cal veure com ho fan. Segurament pot tenir un impacte dins del sector”, admet Ritella, que es mostra preocupat per si es concedeixen permisos a les primeres sol·licituds que es rebin i la resta queden fora. “Veurem quantes en donen, com les donen… No entrem en el debat polític, ens adaptem a les noves lleis i a les noves regulacions”, afegeix.
El Sindicat de Llogateres aposta per “atacar el problema d’arrel”
La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, recorda que en realitat aquest registre és una norma “imposada” per la Unió Europa i no és atribuïble al govern espanyol. Per això, defensa “atacar el problema d’arrel” i estendre el topall de preus al lloguer de temporada i d’habitacions per evitar aquest “frau”, ja que, si no, aquestes modalitats suposen un “incentiu” per als propietaris.
“Si tu li dius a un rendista: ‘vostè té la possibilitat de fer els lloguers habituals a 900 euros o pot fer lloguer de temporada al preu que vostè vulgui’, doncs evidentment aquells que volen especular triaran fer lloguer de temporada”, argumenta la portaveu del Sindicat de Llogateres. L’entitat ha convocat una manifestació per al pròxim 23 de novembre, on la protesta contra aquesta modalitat de lloguer també hi serà ben present.
Abans de l’anunci de la creació del registre únic, el Govern català ja va intentar regular aquesta modalitat mitjançant un decret llei que va acabar tombat al Parlament. Al Congrés, un vot de Junts en contra a la seva regulació, junt amb PP i Vox, ho va impedir tot i que els juntaires es van comprometre setmanes més tard a permetre’n el debat.
“La classe política només rectifica i només pren mesures valentes quan la gent surt al carrer. Dit això, Junts ara mateix deixarà tramitar la nostra proposició de llei. Però calma, això encara ha d’arribar a una votació final. No podem abaixar la guàrdia”, alerta Arcarazo.
Augment dels anuncis de lloguer de temporada
Experts consultats per l’ACN coincideixen en l’augment dels anuncis de lloguer de temporada als portals immobiliaris. La presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, explica que hi ha un augment dels anuncis de lloguers de temporada als portals immobiliaris però és perquè els de lloguer tradicionals ni tan sols s’arriben a publicar.
“En canvi, els lloguers de temporada sí que arriben als portals perquè no té un altre mecanisme més que el de l’anunci”, puntualitza Trilla, que adverteix que hi ha anuncis de lloguer de temporada que no s’anuncien com a tal i quan cal signar el contracte el propietari exigeix fer-ho per menys d’un any.
Ho confirma el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, que certifica un increment dels anuncis de lloguer de temporada en percentatge perquè els de lloguer tradicional ja no es publiquen a Internet. “És una il·lusió matemàtica”, resumeix. Gorgues opina que de lloguer de temporada n’hi ha sigut sempre i que en ocasions, com per exemple amb els estudiants, s’han fet lloguers tradicionals quan en realitat eren de temporada per acollir-se a bonificacions fiscals. “La situació irregular era abans”, defensa.
Per Gorgues, sempre hi haurà alguns propietaris que si abans tenien un lloguer baix i ara no el poden pujar se’n vagin a la modalitat de temporada, però si la diferència és baixa no ho faran perquè no els compensa.
Per la seva banda, el director d’Estudis de pisos.com, Ferran Font, adverteix que el mercat del lloguer de temporada “té la naturalesa que té” i anticipa que si s’aplica un topall de lloguers en aquest segment pot tenir el mateix efecte que en el lloguer tradicional: la reducció de l’oferta. “Si [els propietaris] no troben una alternativa, en molts casos el que faran serà retirar-los del mercat de lloguer i tindrem un mercat temporal i de llarga duració on potser hi haurà preus més bàsics però amb un volum d’oferta i de contractes signats tan baix que encara hi haurà més problemes per accedir al mercat de lloguer”, pronostica Font, que considera que el lloguer de temporada “s’està criminalitzant”.
Font quantifica el creixement dels anuncis de lloguer de temporada per sota el 5% a pisos.com, tot i que admet que aquest percentatge és “rellevant” perquè “és un mercat que té tendència a empetitir-se”.
El 46% de les ofertes de lloguer a Idealista a Barcelona són de temporada
En canvi, Idealista assegura que gairebé la meitat de les ofertes de lloguer anunciades al portal immobiliari Idealista a Barcelona són de temporada. En concret, la xifra ha arribat al 46% el tercer trimestre del 2024, 18 punts més que un any abans, segons dades del propi portal. El pes del lloguer de temporada sobre el total del mercat durant el segon trimestre d’aquest any era del 42%.
Les xifres també van a l’alça a la resta de capitals de demarcació catalanes, a ritmes diferents. Tarragona ha passat del 15% al 26% en un any, mentre que Girona ha crescut del 10% al 25%. A Lleida la tendència també és de creixement, per bé que encara residual (de l’1% al 5%). Segons les xifres d’Idealista, a Espanya un de cada deu anuncis de lloguer era de curta durada fa un any, i ara se situa al 14%.
Barcelona registra el pes més gran de les ofertes de lloguer de temporada respecte al total de totes les capitals provincials arreu de l’Estat, amb Sant Sebastià en segon lloc (38%) i Badajoz completant el podi (30%). Tarragona i Girona escalen posicions respecte al tercer trimestre del 2023 i ja són quarta i cinquena, mentre que Lleida se situa a la part baixa del rànquing. Al seu torn, Madrid, on l’indicador se situa en el 17%, és la vuitena.
El nombre total d’anuncis que ofereixen un espai de residència per un temps curt ha pujat a les quatre capitals catalanes tant respecte a fa un any, com respecte a fa cinc. A Barcelona, en dotze mesos els anuncis han crescut un 33%, menys que a Tarragona (42%), Girona (148%) o Lleida (400%), on els números en percentatge s’han disparat ja que el fenomen era fins ara pràcticament inexistent
Un fenomen destacat a l’Alt Pirineu i Aran
Amb dades del portal immobiliari Habitaclia el primer trimestre del 2024, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) ha analitzat l’indicador a nivell d’àmbit territorial català. L’Alt Pirineu i Aran era el que més percentatge de lloguer de temporada tenia (38,7%), un augment de 20 punts respecte a un any abans. Les comarques metropolitanes es quedaven en el 28,6% (8 punts més), per sobre de Comarques Gironines (19%), el Camp de Tarragona (18,2%) i el Penedès (17,8%). El pes del lloguer de curt termini sobre el total és més baix a les Terres de l’Ebre (12,2%), Comarques Centrals (7,8%) i Ponent (4,5%).
Caiguda del lloguer de llarga durada
L’auge d’aquesta modalitat ha anat en detriment del lloguer estàndard, com a mínim segons les ofertes que s’han publicat a Idealista, que no necessàriament s’ajusten als contractes que s’acaben formalitzant. En aquest sentit, Barcelona és la capital provincial a nivell estatal amb una caiguda més pronunciada en un sol any: el tercer trimestre del 2024 hi havia un 38% d’anuncis menys, i si es compara amb fa cinc anys, és encara més pronunciada, un 75%. És a dir, des del 2019 han desaparegut tres de cada quatre habitatges ofertats a la capital catalana destinades a un lloguer estable.
La tendència és similar a Tarragona, amb una caiguda interanual del 31% i una del 37% respecte al 2019. A Girona, la tendència és també a la baixa (16% en comparació al tercer trimestre del 2023 i 45% en la variació a cinc anys), així com a Lleida (11% en comparació amb 12 mesos abans, i sense dades per al 2019).
Les dades recollides per Idealista són similars a les del portal Habitaclia, recollides i analitzades per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que afirma que el lloguer permanent de la ciutat ha caigut d’un 66,4% entre el primer trimestre del 2019 i el del 2024. En un informe de finals d’octubre, la institució també apunta que la situació encara “ha empitjorat” més des de llavors.
