El jutjat penal 1 de Girona ha amnistiat els vuit bombers de Girona encausats per participar en les protestes l’endemà de l’1-O. La interlocutòria avala les tesis de la fiscalia, de l’advocada de la Generalitat i de les defenses i resol que la causa “encaixa plenament” dins els supòsits de la llei per aplicar la mesura de gràcia. Els bombers estaven pendents de judici per un delicte d’abandonament de servei públic per haver participat a la manifestació a la plaça del Vi el 2 d’octubre del 2017, quan estaven de guàrdia. La resolució posa punt final a set anys d’un procediment que s’ha allargat en el temps i que va viure un entrebanc jurídic sonat perquè quan va entrar en vigor la llei d’amnistia la causa no estava assignada a cap jutjat.
Sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, els vuit bombers de Girona encausats s’han pogut acollir a la mesura de gràcia. El cas es remunta al 2 d’octubre del 2017, just l’endemà del referèndum. Aquell matí, més de 4.000 persones es van concentrar a la plaça del Vi de Girona. Els grans protagonistes van ser, precisament, els Bombers (a qui la ciutadania va rebre amb aplaudiments per agrair que els haguessin protegit durant les càrregues policials).
L’origen de la causa va ser un atestat de la Guàrdia Civil denunciant que, poc després de dos quarts de dotze del matí del 2 d’octubre del 2017, un comboi dels Bombers va passar per davant la comandància d’Emili Grahit fent sonar les sirenes i proferint expressions de menyspreu cap a la benemèrita. Precisament, els bombers es dirigien cap a la plaça del Vi.
Tot i que inicialment se’ls va investigar per malversació de diners públics i abandonament del servei com a funcionari públic, finalment la causa contra els vuit bombers es va limitar a aquest segon delicte. L’afer, però, es va allargar en el temps i va viure un entrebanc jurídic sonat. Perquè aquest juny passat, quan va entrar en vigor la llei d’amnistia, no hi havia cap jutjat penal que hagués assumit la causa després que se’n tanqués la instrucció. És a dir, que les defenses es van trobar que no tenien on demanar la mesura de gràcia.
La situació es va poder desllorigar, després que els advocats enviessin una queixa al deganat, i va ser el Jutjat Penal 1 qui va assumir la causa. A l’agost, els advocats dels vuit bombers van entrar els escrits sol·licitant que se’ls apliqués l’amnistia; i a finals de novembre, atenent la petició del jutjat, també ho van fer tant l’advocada de la Generalitat com el fiscal, Víctor Pillado.
I aquí, totes les parts van anar a l’uníson. També el fiscal. Perquè al seu escrit, concloïa que els fets pels quals s’acusava els bombers encaixaven dins la llei d’amnistia. I en conseqüència, no s’oposava a què el jutjat els apliqués la mesura de gràcia.
“Encaix ple”
Atenent a les tesis del fiscal i de les parts, el jutjat penal 1 de Girona amnistia els bombers i resol arxivar el cas per extinció de la responsabilitat penal. La interlocutòria, que signa la magistrada jutgessa Anna Fluvià, subratlla que la causa té “encaix ple” en l’article 1 de la llei, que entre d’altres empara els actes comesos “amb intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya”. A més, el mateix redactat també disposa que “quedaran amnistiats els actes de desconsideració, crítica o greuge fets contra autoritats o funcionaris públics, institucions, símbols i emblemes”.
