El Govern veu “manca de rigor” en l’estudi de l’Observatori Universitari que conclou que cap universitat catalana compleix els requisits per funcionar com a centre universitari pel que fa a docència, investigació i plantilles. El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, ha destacat en declaracions a l’ACN el “contrast” entre la “qualitat” del sistema universitari català i les conclusions de l’informe i ha posat en dubte la rigorositat “d’aquest autoanomenat observatori”, atès que “ningú li controla la qualitat de la feina”. També considera l’informe “tendenciós” perquè hi veu “un cert qüestionament del model universitari català”, que a diferència de l’espanyol, combina en major mesura personal funcionari i contractat.
Grau ha subratllat que la responsabilitat de fer judicis sobre la qualitat dels ensenyaments recau en les agències per la qualitat, que tenen “la capacitat i el reconeixement internacional”. Són aquestes agències, ha afegit, les que han de dir si un ensenyament, un centre o una universitat tenen dèficits, “i això no ha succeït en cap moment”.
El secretari d’Universitats i Recerca també discrepa amb les xifres que dona l’informe pel que fa a temporalitat del personal docent. Segons l’estudi, cinc de les set universitats públiques superen el 60% de contractes temporals, quan el màxim permès és del 40%: UAB, UB, UPF, URV i UdL. La UdG té un 58,6% de PDI temporal, i la UPC, un 46,1%. De les privades, la UIC té un 68,4% de personal temporal.
El percentatge mínim de PDI a temps complet ha de ser del 60%, però l’Observatori Universitari destaca que la UAB, la URL i la UB no arriben al 40%. La UPF, la UdG i la UdL superen el 40% per poc i la UPC està al 56%. De les privades, la UIC, la URL i la UVic-CC estan entre el 27 i el 38%.
En canvi, des del Secretariat d’Universitats i Recerca s’indica que al sistema universitari públic les dades de PDI/ETC corresponents al 2019 eren 6.544,8 contractes permanents, el 75,4%, i 2.131,4 contractes temporals, el 24,6%.
L’executiu català també indica que en relació al total de la docència impartida a les universitats, el professorat permanent assumeix el 64,6% de la docència del sistema públic i el professorat associat (que és el gruix del professorat temporal) el 35,4%.
La raó d’aquesta diferència de 10 punts entre el percentatge corresponent a PDI/ETC i el corresponent a docència es deu, segons Universitats, a que en el cas dels associats, tal i com estipula aquesta figura, la totalitat de les hores de contracte es dediquen a docència mentre que entre el professorat permanent hi ha moltes situacions diferents i reduccions de docència. Les dades es calculen a partir dels contractes i la previsió de dedicació.
Grau subratlla les diferències entre les xifres que aporta el Secretariat i les de l’Observatori, i lamenta que la informació que es dona a l’informe d’aquesta entitat privada “no ha estat contrastada”.
“La realitat del nostre sistema universitari és que és el millor de l’Estat en quant a impacte científic, és un bon sistema a nivell europeu i concentra bona part de les xarxes europees de qualitat en docència”, ha afegit Grau, que ha lamentat que aquests indicadors puguin quedar qüestionats per les dades d’un informe “que no sabem d’on surten, tot i que tampoc hi tenim cap interès, perquè les que manen són les que provenen de les agències de qualitat”.
Finalment, el secretari d’Universitats i Recerca també lamenta que l’estudi és “tendenciós” perquè hi ha “un cert qüestionament” del model “dual” que es fa servir a Catalunya, un model que aposta per la “coexistència” del personal contractat amb el personal funcionari, a diferència del sistema espanyol, on la presència de personal contractat és molt menor. A més, Grau ha assegurat que el personal contractat per les universitats catalanes és “estable”, amb contractes “permanents” i “completament assimilable al personal funcionari”.
