El Govern de la Generalitat preveu aprovar el 45% del paquet legislatiu acordat amb ERC i els Comuns per a la investidura de Salvador Illa durant l’any 2025. Així es desprèn del pla de Govern per a tota la legislatura, que aquest divendres Illa ha presentat a tots els alts càrrecs de la Generalitat i que està previst que s’aprovi a la reunió del Consell Executiu del dilluns. Aquest pla inclou, també, tots els compromisos adquirits en els dos pactes d’investidura. La setmana vinent el Govern també aprovarà el pla normatiu del 2025, que contempla l’aprovació de 16 avantprojectes de llei durant l’any que ve, entre els quals hi ha les lleis de territori, residus, drets culturals, governs locals i de simplificació de l’administració pública.
Illa ha presentat el full de ruta del seu Govern per als propers quatre anys en un acte a l’Hospitalet de Llobregat davant el gran gruix d’alts càrrecs de l’executiu i que ha comptat amb la presència dels secretaris i directors generals dels departaments i amb els directius d’empreses públiques de la Generalitat.
El pla de Govern, que s’aprovarà el dilluns al Consell Executiu, està estructurat en cinc eixos basats en les prioritats del Govern: la prosperitat compartida, la transició energètica, l’equitat social, els serveis públics i l’autogovern.
Habitatge, pla de barris i modernització d’equipaments escolars
El Govern inclou dins l’eix de la prosperitat compartida les polítiques d’habitatge, una de les prioritats marcades per l’executiu. El pla recull la creació de 50.000 habitatges protegits de lloguer per al 2030, com ja va anunciar Illa, el fons d’emancipació per a joves o el desplegament de la llei d’habitatge i, en especial, l’índex de referència dels preus del lloguer. També s’hi fixa la intenció de mantenir el decret sobre els habitatges d’ús turístic i la voluntat d’impulsar la llei catalana d’arrendaments urbans i la regulació de contractes de lloguer, lloguer de temporada, habitacions i habitatges d’ús turístic.
Una de les mesures que es busca impulsar és el pla de barris, així com un pla per modernitzar equipaments escolars per eliminar barracons o reformar centres. En aquest darrer àmbit en total preveuen 3.282 actuacions, 120 de les quals són noves construccions. Una mesura plantejada, també, és el pla de confort climàtic, que s’està treballant amb els Comuns i que oferirà millores a 2.530 centres.
Impuls econòmic, transició energètica, Aeroport i Rodalies
L’executiu es planteja com a repte per a aquesta dècada que Catalunya recuperi el lideratge econòmic tant a Europa com a l’Estat i, de fet, té intenció de presentar un pla específic sobre aquesta qüestió durant el primer trimestre de l’any. Entre les mesures que llista el Govern hi ha l’enfortiment del sistema de recerca perquè Catalunya se situï entre les 50 regions més innovadores i capdavanteres de la Unió Europea l’any 2030.
En clau d’infraestructures, el pla del Govern recull la necessitat d’incrementar la connectivitat tant de l’aeroport del Prat com del port de Barcelona, però també de “protegir-ne les àrees naturals”. A més, contemplen el compromís d’assumir la transferència de la xarxa de Rodalies i de constituir l’empresa mixta, com es va acordar amb ERC. També fixen la signatura dels convenis de l’AP-7, de l’AP-2, de l’Eix Pirinenc i de la Ronda Nord com a objectius de la legislatura.
A la carpeta de transició energètica el Govern vol treballar perquè el 2030 s’arribi al 50% d’autonomia elèctrica amb fonts netes. També es proposa impulsar un model de gestió sostenible de l’aigua que minimitzi l’impacte de la sequera per arribar al 70% d’autonomia hídrica el 2027. En aquest camí, volen accelerar els tràmits per ampliar la dessalinitzadora de la Tordera, la nova planta del Foix i la nova construcció de la Costa brava. També volen acabar les millores de la potabilitzadora de Sant Joan Despí i del Llobregat el 2028.
Educació, sanitat i seguretat
Durant els propers quatre anys el Govern vol caminar cap a l’equitat educativa i es compromet a garantir la gratuïtat de l’etapa de zero a tres anys de manera gradual, augmentant el finançament a les escoles bressol i les llars d’infants d’iniciativa social. Concretament, volen que la gratuïtat de l’I1 sigui una realitat el curs 2025-2026.
En l’àmbit sanitari, es proposen garantir la resposta en atenció primària en un termini de 48 hores com a màxim en el 90% dels casos. També es comprometen a aprovar el Pacte Nacional de Salut Mental, amb una dotació de 20 MEUR anuals.
Una altra de les prioritats del Govern d’Illa és la seguretat. El president ja s’ha compromès en diverses ocasions a ampliar la plantilla de Mossos fins als 25.000 efectius i confia aconseguir-ho abans del 2030 a través de la negociació en les comissions bilaterals amb el govern espanyol, que s’activaran justament a principis de l’any que ve. També es vol arribar als 3.300 bombers el 2028 i a 900 agents rurals el 2030.
Un dels objectius del Govern, i que està capitanejant el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, és la reforma de l’administració pública per a simplificar-la. Per aconseguir-ho, entre altres mesures, es vol aprovar la llei de l’ocupació pública i el decret de la direcció pública professional. També es vol impulsar mesures legislatives per agilitzar els tràmits en l’aprovació de lleis i per afavorir la participació ciutadana en tot el procés.
Autogovern, català i influència a Europa
En l’eix de l’autogovern el full de ruta hi fixa com a mesura clau la negociació i implementació del nou sistema de finançament singular i l’anàlisi de possibles noves competències que se’n puguin derivar. El pla, però, no inclou concrecions de com es tirarà endavant el redimensionament de l’Agència Tributària de Catalunya ni de com es caminarà cap a la recaptació de l’IRPF, però fonts del Govern asseguren que compliran fil per randa l’acord subscrit amb ERC.
En el vessant lingüístic l’executiu vol que s’aprovi el Pacte Nacional per la Llengua i es compromet a “proporcionar acompanyament i suport al procés negociador” per a la plena oficialitat del català a les institucions comunitàries. A més, es planteja elaborar i executar un pla estratègic per a l’aprenentatge del català per a adults i reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb una ampliació de l’oferta de places.
El Govern també s’ha proposat posicionar Catalunya com a actor “proactiu” dins el projecte europeu i a les institucions europees per millorar la seva presència, referència i influència.
El Govern no contempla que no hi hagi pressupostos
Fonts del Govern subratllen “l’ambició” del pla, però moltes de les mesures que s’hi detalla necessiten una traducció pressupostària que dependrà de l’aprovació dels comptes de la Generalitat. Des de l’executiu no volen contemplar un escenari en què no s’aprovi pressupostos i recorden que el full de ruta inclou tots els compromisos adquirits als acords d’investidura, que qualifiquen de “molt ambiciosos”.
El Govern afirma que, per part seva, “la voluntat i disposició hi és tota” i per això confien que hi acabi havent uns pressupostos que permetin que Catalunya pugui “liderar” i no “autoinflingir-se cops”.
Compliment dels acords d’investidura
Des que Illa és president ha reiterat en diverses ocasions que el seu compromís és complir íntegrament els dos acords que van permetre la seva investidura, amb ERC i Comuns. Ara que el Govern ha dissenyat el seu pla per a la legislatura, ha volgut fer valdre aquest compromís i ha inclòs una nota final al document -de 119 pàgines- en què s’explicita que “el pla de Govern i els futurs plans departamentals incorporen la totalitat dels acords d’investidura”.
Així, el govern socialista es fa seus tots dos pactes i deixa plasmades promeses com el model de finançament singular, el pla de barris o l’ampliació del parc públic de lloguer al seu full de ruta per als quatre anys vinents.
Més enllà de complir els acords, el Govern es posa pressa en aquest compliment i té la intenció de tirar endavant el 45% del paquet legislatiu inclòs als dos pactes durant el proper any. A més, confia que el segon any ja s’haurà pogut complir amb entre el 70% i el 80% de totes les iniciatives normatives.
Lleis per a una “reforma transformadora”
A la reunió del Consell Executiu de dilluns el Govern també aprovarà el pla normatiu per al 2025, és a dir, les lleis i decrets que té intenció de tirar endavant durant l’any vinent. Concretament, el gabinet liderat per Illa es compromet a aprovar 16 avantprojectes de llei i 31 avantprojectes de decret durant l’any. A més, es proposa començar a tramitar 30 avantprojectes de llei més i 57 decrets.
Algunes d’aquestes iniciatives el Govern les considera unes “reformes transformadores”, com són la llei de territori, de l’economia social i solidària, de residus o d’universalització del cicle inicial d’educació infantil. També volen aprovar una llei per simplificar els procediments i tràmits administratius per agilitzar la tramitació de lleis, la llei de drets culturals, la del mecenatge o la de l’esport, mentre que també es comprometen a tirar endavant la llei de governs locals, la de finançament local i la llei contra el racisme.
Paral·lelament, el Govern vol aprovar el decret del reglament del registre d’habitatges buits i el de grans tenidors, el d’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu i el decret per desplegar la llei de barris, entre altres.
Derogació de 4.000 normes
En total, el Govern es proposa tirar endavant 134 iniciatives normatives durant el 2025. Fonts de l’executiu asseguren que han volgut combinar l’ambició i la necessitat d’evitar “la híper-regulació” i la duplicitat de normes.
De fet, un dels objectius que l’executiu s’ha marcat per al proper any és precisament acabar amb la duplicitat de normes o amb les normes obsoletes de facto per l’aprovació d’iniciatives posteriors que les invaliden. El Govern ja té quantificades quantes en cal eliminar després de fer una revisió normativa: són un total de 4.000, que s’han compromès a derogar durant l’any per caminar cap a una major simplificació normativa.
