La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha subratllat que l’executiu no vol parlar de “deconstruir” quan aposta per revisar les activitats que es desenvolupen en zones inundables, però sí que obre la porta a “traslladar activitats de zones que presenten riscos de seguretat evidents” o a aplicar “mesures compensatòries”. Ho ha dit en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, en què s’ha aprovat un acord per reforçar el sistema de Protecció Civil de Catalunya que inclou fer mapes de risc de les zones i infraestructures inundables, destinar 20 MEUR per garantir que tots els municipis tinguin un pla de Protecció Civil homologat en dos anys i actualitzar tots els protocols que s’apliquen en casos d’emergència.
Tal i com el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar dilluns després de la reunió del comitè de seguiment de la dana, aquest mateix dimarts el Govern ha posat fil a l’agulla per revisar els protocols que s’apliquen en casos d’emergència, analitzar si es desenvolupen activitats en zones inundables que puguin posar en risc la seguretat de les persones i habilitar una línia d’ajut econòmic per als danys que la dana ha provocat aquests dies.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que el Consell Executiu ha donat llum verda a un acord perquè Interior impulsi l’estratègia pel desenvolupament de la protecció civil local a Catalunya 2025-2027. Aquesta contempla que en un període de dos anys tots els municipis catalans hauran de disposar d’un pla de protecció civil municipal, degudament homologat i implantat, mitjançant l’elaboració del Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM).
“Catalunya té un treball avançat, i aquests dies els treballadors públics han fet les coses bé”, ha comentat Paneque que ha assenyalat que “el Govern es vol preparar més i millor per atendre totes les mesures que poden reduir al màxim vulnerabilitats i riscos”. Per això, ha explicat, es treballarà “colze a colze amb el món municipal perquè tots els municipis tinguin aquests plans”.
En aquest sentit, el Govern ha aprovat una dotació econòmica de sis milions d’euros del fons de contingència de 2024 i preveure en els pressupostos de 2025 a 2027 les consignacions necessàries per import de 14 milions d’euros per al desplegament de l’estratègia pel desenvolupament de la protecció civil local a Catalunya 2025-2027.
Revisió de les zones inundables
Una altra de les mesures destacades que tirarà endavant el Govern fa referència a la revisió de les activitats que es desenvolupen en zones inundables. Paneque ha explicat que l’Agència Catalana de l’Aigua completarà la cartografia de zones inundables que ja té en marxa, així com la delimitació del domini públic hidràulic i de les zones de servitud.
“La dana ha estat un avís, Catalunya és conscient de l’alta perillositat d’episodis d’aquest tipus”, ha afirmat la portaveu que ha dit que “seria inexcusable i és inevitable que el Govern adopti mesures per protegir la seguretat de les persones”.
Ha explicat que la previsió és que els mapes de risc estiguin enllestits el primer semestre de 2025 i que un cop es disposi d’aquests recursos es podrà avaluar si cal intervenir fent-hi actuacions de millora. “Hi ha espais inundables on es poden fer canalitzacions, construccions de murs de contenció o, fins hi tot, aplicar mesures d’autoprotecció”, ha comentat la portaveu.
La portaveu ha deixat clar que la proposta de l’executiu no parla de “deconstruir”, però ha obert la porta a “revisar o traslladar” activitats o infraestructures que tenen lloc en espais on les mesures correctores no puguin ser prou efectives. També ha contemplat que s’impulsin mesures compensatòries, canvis legislatius per millorar els protocols o figures per allunyar activitats concretes de zones que presenten riscos evidents per a les persones”.
Amb tot, ha afirmat que el moment actual és “prematur” i que abans de prendre decisions caldrà disposar dels mapes i les anàlisis sobre el terreny pertinents. Tot plegat, ha insistit, es farà amb l’objectiu prioritari “d’assegurar la seguretat” de la ciutadania
Paneque no ha volgut detallar de quines zones es tracta fins que s’acabi tota l’anàlisi. Així, ha dit que quan els mapes de risc estiguin actualitzats, es veurà en quins punts es poden fer actuacions de millora.
Interior actualitzarà tots els protocols
Paneque també ha explicat que Interior s’encarregarà de revisar tots els protocols d’actuació per afrontar les situacions de catàstrofe o calamitats públiques i, si escau, actualitzar la normativa aplicable i reforçar les funcions de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. La portaveu de l’executiu ha dit que tot i que els mecanismes “han funcionat bé. s’han activat les alertes en els moments oportuns i s’ha restringit la mobilitat quan ha calgut”, l’experiència de la dana ha evidenciat que hi ha marge de millora per “ser més ràpids i eficients”.
L’acord també estableix que el model de governança de la protecció civil local a Catalunya ha d’estar basat en la corresponsabilitat de les diferents administracions públiques, com autoritats de protecció civil i, en particular, de les entitats supramunicipals que han de prestar suport i assistència tècnica en la planificació municipal de protecció civil. També planteja dotar la Direcció General de Protecció Civil dels efectius necessaris per donar el suport tècnic i coordinar i supervisar la coherència de les mesures que s’adoptin.
Línia d’ajudes pels damnificats per la dana
En una altre ordre de coses, Paneque ha explicat que també s’ha acordat impulsar una línia d’ajuts que complementarà les estatals destinades a rescabalar les despeses extraordinàries que han hagut d’afrontar els damnificats per la dana a Catalunya, així com una destinada a rescabalar els danys patits en equipaments municipals. La portaveu s’ha referit a les Terres de l’Ebre i el Parc Agrari del Baix Llobregat, dues de les zones més perjudicades pel temporal.
